diumenge, 23 de desembre de 2007

Segona fase de la operació vulluncotxecomlodelpapaperodecolorblaupernadal

Fase; Fer pena/ ultimàtum

Pels que no me coneixeu, us diré que tinc una germana més gran (ara en té 26 i està soltera...), ella se va treure el carnet de conduir als 18 justos, fent-me quedar malament a mi quan en 19 encara no el tenia tot i tindre un professor d’autoescola a casa... a lo que anava, que els meus pares quan se va treure el carnet li van comprar un cotxe, un Fiat Uno, que vés no és que anés molt i molt bé, però la xiqueta se podia desplaçar... Seguidament la nena va començar a treballar a Tortosa i no sé com se va apoderar del cotxe que per llei li tocava a ma mare. Mun pare anava a treballar amb lo cotxe de la feina i man germana amb lo cotxe de mun pare. Desprès, quan va tenir una mica de diners se va comprar un cotxe per ella sola i el que teníem va passar a ser propietat de la meva cosina Ester (otra...) O sigui que al final la que sempre s’ha quedat sense cotxe he estat jo.
No cal ser cap llumenera per ser conscient de que sempre he estat menyspreada per la meva família. I que ja que estic a punt d’acabar la carrera és de sentit comú que la meva família es gastin els calerons en comprar-me un cotxe!


Conclusió final: o muns pares me compren un cotxecomlodelpapaperodecolorblaupernadal, o els denunciaré, ara que diuen que pegar una hòstia a tun fill és delicte, jo he patit maltractament motoristic per part d’ells!!

O sigui que o us poseu les piles o ja sabeu a lo que us afronteu...

dimarts, 18 de desembre de 2007

Una de les poques coses que vaig aprendre a la classe de Psicologia del Desenvolupament (no us podeu imaginar el rollo que mos arreava la Vendrell...) va ser L'EFECTE PIGMALIÓ, i l’altre dia escoltant la radio el vaig recordar.
Aquest efecte diu que un resultat dependrà de les expectatives que tu et proposis. Bé no em sé explicar massa bé però per lo que vinc a dir ja em serveix.
O sigui que si quan un mestre entra a una classe, i posa moltes expectatives en que la seva classe sigui la millor de l’escola, aquesta acabarà per ser-ho, perquè el mestre haurà modificat la seva conducta per a que les expectatives és compleixin. O sease, que si jo poso moltes expectatives en que ma mare, mun pare o/i man germana (és que si no els nombro a tots n’hi ha que s’enfaden!!) me comprin un cotxe per Nadal això acabarà complint-se, perquè no us penseu que jo d’expectatives ja en tinc i força!!!!!!!!!!!!!

Avís: Ahir va començar l’operació vulluncotxecomlodelpapaperòdecolorblaupernadal, i penso bombardejar a tota la meva família des d’ara fins que definitivament estiguin tan cansats de mi que em comprin elcotxecomlodelpapaperòdecolorblaupernadal! O sigui que xiquets us en vé una de grossa...

dilluns, 17 de desembre de 2007

DIFERÈNCIES ENTRE EL 2007 I EL QUE ESPERO DEL 2008

Ara que ja s’acaba l’any en comptes de fer un balanç del que ha estat l’any 2007 (la veritat ho he intentat però m’he deprimit) el que vull fer és comparar el 2007 amb el que jo espero que sigui el 2008. No és una carta de propòsits, ja que tinc per norma no fer-ho per que mai els compleixo, si no el que vull que passi i sé que passarà durant 2008.

-El 2007 va començar malament, les meves expectatives per l’any 2007 es varen trencar un matí d’octubre, al saber que no podia continuar la meva carrera. Per al 2008 vull no preocupar-me per coses insignificants, ja que només fan que entristir-me i al cap i a la fi ja ha passat un any i el problema ja no existeix.

- El 2007 també va comportar recordar mals moments. Per al 2008 no vull recordar res i si ho recordo, explicar-ho immediatament.

- Durant el 2007 només he sortit un cop del país (sense comptar Andorra) i ha estat per una sola nit (a França, però massa a prop de la frontera). Per al 2008 vull viatjar molt!!!!

- El 2007 només he estat productiva un mes i mig (si, si xiquets que la mama paga!!!). Per al 2008 vull ser productiva almenys 6 mesos (que si no la mama tancarà l’aixeta!!!!)

- El 2008 vull acabar la meva carrera (per trons) i ho vull fer amb el cap ben alt per haver-ho aconseguit!!! La carrera que no vaig acabar el 2007 (que era quan tocava)

- I per finalitzar el 2008 vull que algú em regali un cotxe, el cotxe que ma mare no m’ha comprat el 2007.

Nota per la mama: Si el cotxe me’l dones durant el 2007 no passa res!!! Per cert, si pot ser com lo del papa I de color blau...


LA MARATÓ DE TV3



Flix mai ha estat un poble on la gent participi molt en les activitats, no cal que ens enganyem, però any rere any, se’n organitza una on tothom hi participa i de quina manera!! Aquest acte és la Marató de TV3.
Portem 2 anys consecutius que l’Ajuntament de Flix uneix a totes les entitats del poble, per a recaptar diners per aquest acte solidari.
És fan tot tipus d’activitats i per a tothom, des de cuina casolana, d’aquí i d’allà, fins a un karaoke, passant per activitats esportives i lúdiques de tota mena. L’esforç que es fa des de totes les entitats, com també des dels habitants del poble per a què la suma de diners sigui lo més quantiosa possible és molt gran, tothom hi posa una mica del seu temps per aconseguir una gran fita. És un dia en que la gen surt al carrer, i diries que no és el mateix poble que caps de setmana endarrere semblava mort.

Aquest any la Marató a Flix ha aconseguit una suma de 6.600 euros aproximadament. A més a més a la web de la Marató hi havia la novetat de que és podien enviar vídeos de les activitats organitzades i ells els penjaven a la plana web.

La sorpresa apareix quan, tot enviant el vídeo el diumenge aquest no ha aparegut fins avui a les 3 de la tarda. Avui un dia que ja ningú mira aquesta pàgina. A més a més tot i recaptar una gran suma de diners sembla que no és prou important com per a què aparegui per la televisió, tot hi haver-ho notificat diumenge de bon matí. A tot això hi podríem sumar la mala gestió que ha tingut aquest any la Marató amb problemes diversos a la nostra població.

Jo no demano que TV3 faci un especial perquè a Flix s’hagin recollit tants diners, però demano que com a mínim ho publiquin com si que ho van fer amb poblacions com Ascó on s’hi van recaptar molts menys diners. Entenc que és un acte solidari que ningú no ha de donar-te les gràcies per fer-ho, però, que costa quedar bé amb persones que dediquen tants esforços??

PD: Àngels ho sento però és que sorties tan ben enfocada que no ho vaig poder resistir!!

dissabte, 24 de novembre de 2007

Mem

1. Quant temps portes com a blocaire?
Des del juny d'aquest any (encara sóc una novata)

2. Com vas saber de l’existència dels blocs?
Un dia ho vaig sentir per la radio que en parlaven, i vaig pensar que era una xorrada... Al cap d'un temps ma mare va començar a fer blocs com una loca i a dir-me que si no tenia bloc no era persona; resultat: a casa meva l’únic que falta per tenir bloc és la gossa i no descarto que algun dia mos sorprengo davant de l’ordinador.

3. Digues 5 blocs que segueixis diàriament.
Normalment segueixo el Manicomi, L'Imaginari, Les fatetes (que estan de vacances...) el bloc de Pere i el Pont de mar blava

4. Ets lector anònim d'algun bloc?
Si molts cop per no posar-me a fer feina me passejo d'un bloc a l'altre, acabes per conèixer blocs molt interessants!!

5. Alguns autors que et generin especial simpatia.
Sobretot me genera molta gràcia el Manicomi, i quan vull alguna cosa més intel·lectual sempre vaig al Lluís Soler o al bloc de l'Àngels...

6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?
Pos segur que amb Laiaipunto, amb Laiacherry, amb Xepot, amb, Cases i amb Cristina (són amb el que normalment vaig de festa...) però no em faria res anar amb l'Imaginari, amb les fatetes, o amb qualsevol altre!!!

7. Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual.
Per passar una nit de bogeria sexual no cal tenir un bloc, que despues tot se sap!!!

8. T'has enamorat mai d'algun blocaire?
Estic bojament enamorada d'un que va intentar fer un bloc però que com que no té temps no el pot actualitzar...

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?
Pues per portar la contraria diré que si. Xiquets qui fa el que pot no està obligat a més!!!

10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest mem.
Laiacherry, Laiaipunto, Les fatetes (a veure si així actualitzen!!) i a Ramir que també porta molt temps sense actualitzar (Ramir volem que tornis als orígens!!!!) i Un pont de mar blava.

dimecres, 21 de novembre de 2007

hola a tots!!!!!

hola som Roser i Jenni. avui em vingut a la bilbioteca de Tortosa a busca informasio i us boliem saludar!!!!!!!!!!!!!!!
Mos em fet lo carnet ara som sosies estem xalant molt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
besitos pera tots


Roser i Jenni

dimarts, 20 de novembre de 2007

El Pla d’Igualtat del Municipi de Flix, escollit com a millor bona pràctica per la Universitat Rovira i Virgili dins el projecte Equal IgualdaderAjunt

La regidora de les Dones de l’Ajuntament de Flix, Neus Guiu (ERC), assistirà com a ponent al Congrés Acció 3 que es realitzarà els propers 21 i 22 de novembre a Castelló. Durant la ponència, Guiu presentarà la metodologia a treballar per tal de redactar el Pla d’Igualtat de Flix, els objectius plantejats, i les conclusions del treball. El projecte Equal Igualdader és un projecte pluriregional, adscrit a la iniciativa comunitària Equal cofinançada pel Fons Social Europeu, i destinada a reduir els desequilibris entre homes i dones i donar suport a l’eliminació de la segregació en el treball. La Universitat Rovira i Virgili forma part de les entitats promotores del projecte, representades per la Universitat Jaume I de Castelló, i ha escollit la metodologia de treball del Pla d’Igualtat de Flix per a representar la xarxa de Catalunya al Congrés.

(Extret de la pàgina oficial de L'Ajuntament de Flix)

Ja era hora que a Flix se mos fes una miqueta de cas a les dones.

dissabte, 10 de novembre de 2007

Els homes necessiten dones que no pensin; La dona que pensa sobrepassa l’home que no pensa, i l’home que no pensa és creu superior!

No estic a favor de la superioritat de la dona, però desprès de tants segles de dominació masculina crec que aquesta frase és molt bona per poder donar un toc d'advertència a aquests homes que es creuen superiors només pel fet de tenir alguna cosa que els penja entre les cames!!

diumenge, 4 de novembre de 2007

El meu iaio mai va ser una persona amb la que jo tingués molta relació, com si que ho havia estat l’avi per part de pare, però si que era una persona amb la qual des de la seva serietat sempre tenia alguna paraula a la boca per fer-te riure. Era tot un personatge. Una persona seriosa com la que més, que durant tota la seva vida va posar fils elèctrics a tot el poble de Flix, per mòdics preus que moltes vegades eren inexistents.
Desprès al jubilar-se es va dedicar gairebé exclusivament a treballar la terra. Tenia l’hort més net i polit de Flix, i a casa seva tothom hi podia anar a buscar patates i tomates i tot el que calgués, per què, això si que ho tenia el meu iaio era la persona més generosa que he conegut mai.

Era una persona molt culta, però l’esclat de la guerra i la pobresa de viure en un poble van fer que mai pogués arribar a ser res més que un electricista (un dels millors això si!!) Sempre duia algun llibre sota el braç i passava les estones mortes (les poques que tenia...) llegint.

Com ja he dit abans jo no vaig tenir mai massa bona relació amb ell, no per què no el volgués, si no per què ell era així. Ell era una persona que feia les seves coses sense fer massa soroll, però tothom el coneixia!! A més a més jo només tenia 12 anys quan ell va morir, i no era molt conscient de què ell es podia morir i que tot allò que ell sabia també moriria amb ell.

M’agrada recordar-lo com la persona que als dinars de Nadal sempre ens sorprenia amb una cançó nova per cagar el tronc, o recordar-lo explicant els acudits més originals sota aquell rostre seriós que tenia. Però el que sempre li agrairé serà la devoció que tenia per a què als seus, no els faltes mai res.
Això és com un petit homenatge a ell, ara que ja fa 9 anys que no està entre nosaltres.

dissabte, 27 d’octubre de 2007

PARLAR PER PARLAR!

Desprès de la bronca que em va caure ahir a la nit per part de dos desgenerats que diuen que fa temps que no actualitzo el bloc, avui (que tinc una mica de temps...) em disposo a actualitzar-lo:

Podria parlar de la noia que ha estat agredida als Ferrocarrils de la Generalitat, podria parlar de la "molt bé" (ironia) que estic a les meves fabuloses (ironia, ironia) pràctiques, o també podria parlar dels molts accidents de trànsit que hi han hagut últimament per aquestes contrades, però no xiquets de lo que vull parlar avui és dels llums de Nadal!! I tots direu,” pos vaia quina tonteria...” pos no!!
Avui som 27 d’octubre i Tortosa ja està preparada per a que arribi el Nadal!! A mi em sembla una aberració de diners i de consum energètic descomunal. Falta exactament 2 mesos per a que tots siguem feliços i ens mengem els torrons ens companyia de persones que durant la resta de l’any segurament no suportem, però això és igual, A Tortosa ja tenen els llums posats!

Encara han tingut una mica de consideració i no els han engegat. On si que els han engegat ha estat a un supermercat que hi ha a l’entrar a Tortosa (no vull dir noms per no fer publicitat gratuïta...) Però ens estem tornant bojos??? Que encara falten 2 mesos!!!!

L’altre dia mentre anava amb el cotxe vaig sentir que no sé quin barri de Barcelona aquest any no posarien llums de Nadal, ja que les associacions de veïns i l’ajuntament no sabien posat d’acord amb qui havia de pagar el consum de l’enllumenat nadalenc, i encara remataven la informació dient els milers de diners que l’ajuntament de Barcelona s’estalviaria si no posava aquests llums.
Però el que més ràbia em fa és que a mi m’estiguin contínuament dient que he d’apagar el llumet vermell que queda quan tanques la tele i que ells (ells i tots!!)siguin capaços de gastar-se els milions que es gastaran per celebrar unes festivitats que a la majoria de persones (com a mínim les que tenen una mica de seny) ni mos van ni mos venen!!
O sigui que me declaro en vaga i he decidit no apagar el llumet vermell de la tele fins que els ajuntaments no apaguin les llums de Nadal! Si uns poden gastar-se milions a mi ja no me vindrà d’un euro o dos!!!

dimarts, 9 d’octubre de 2007

DE VEGADES LA REALITAT SUPERA LA FICCIÓ!

Surto de Flix a les 17:30 hores, tinc una sessió informativa a les 19 hores i he quedat en una companya de classe per explicar-nos com van les pràctiques, per la carretera que va cap a Maials em trobo un accident, penso –mira un altre camioner idiota que anava massa ràpid!!-. La carretera està plena de gallines (la carrega del camió) i el Mossos d’Esquadra no saben ben bé que han de fer amb els animals, fan cara de això no ho solucionarem... Arribo a Lleida sense massa complicacions, em trobo amb la meva amiga i la sessió inaugural de les pràctiques sembla que és força interessant.
A les 20:30 hores s’acaba la xarrada i decideixo marxar cap a casa... comença el viacrucis...

Surto de l’autopista en direcció cap a Flix i m’aturen els Mossos, em diuen que la carretera Maials-Flix està tallada i que he de passar per la Granadella- Bovera- Flix. Pels que no coneixeu la zona és una carretera de l’any de la Quica que només hi ha corbes i més corbes i hi passen justos, dos cotxes!!
Quan entro a la carretera de la Granadella me’n adono que els camions també els desvien per allà, o sigui que decideixo afluixar la velocitat no sigui que em trobi un camió de cara. Més o menys tot transcorre amb la poca normalitat que deu tenir haver de passar per la Granadella. Em trobo constantment camions i cotxes que pugen i que fan que hagi de aturar-me molt sovint. Per fi arribo a Bovera i penso: casi ja hi sóc!, a més a més com que el meu pare és professor d’autoescola sempre fèiem pràctiques per aquesta carretera i me la conec una mica més que la de la Granadella.
21:30 Arribo a la Ribera d’Ebre “Si ja sóc a casa”!! i de cop no Me...a!!! Hi ha tota una fila de cotxes (com 1 km) aturats en direcció cap a Flix, però que passa?? Això és surrealista!!!! Hi ha un altre accident a la carretera de Bovera, bé era d’esperar, si partim del fet dels munts de camions que passen per la carretera de Flix-Maials per què avui havien de decidir no passar per aquesta?? Els Mossos d’Esquadra no han pensat com era aquesta carretera i ala, que passin per allà on puguin!!! Encara em tingut sort que no hi ha morts!!!
22:25; aconsegueixo sortir de l’embut i quan arribo al poble em trobo que els Mossos d’Esquadra no tenint-ne prou en haver creat un accident i molts altres que s’han evitat per l’astúcia de la gent que coneixem la carretera, s’han posat a fer un control d’alcoholèmia!!!!! Ho juro: si me paren l’engego a pastar fang!!!!!!!!!
22:30; Final del trajecte: he tardat 2 hores per fer un trajecte de 35 minuts!!! Qui en té la culpa?? Els Mossos d’Esquadra?? Els camions que no saben conduir? La Generalitat per no invertir en infraestructures a la Ribera d’Ebre ni a les Garrigues?? No tinc ni idea de qui en té la culpa el que sé és que jo vaig estar 1 hora parada, que em van fer passar per una carretera que més aviat li podríem dir camí de carro, i que a sobre em volien fer un control d’alcoholèmia!!!! De vegades la realitat supera la ficció!!!




Actualització d'última hora: ara em diuen que a les 17:30 quan va passar una mestra que treballa a Flix el camió ja estava volcat!!!! O sigui que és van estar com 5 0 6 hores recollint gallines... m'imagino els Mossos... QUINA INCOMPETÈNCIA!!!!!

dilluns, 8 d’octubre de 2007

FREEBATASUNA

Davant la detenció de prop de 20 representants de l’esquerra independentista basca, hem iniciat una campanya de denúncia.

Si estàs d’acord amb el manifest, uneix-t'hi.

Només has de penjar un post al teu blog, a la missatgeria instantània, correu electrònic, myspace, fotolog… amb la paraula freebatasuna.

Manifest:
Per una solució democràtica, sobren les paraules: freebatasuna

diumenge, 7 d’octubre de 2007

dimarts, 2 d’octubre de 2007

Principis i necessitats

El dia 3 d’octubre farà un any que va començar tot. Va començar un any de disgustos i males ratxes, suposo que ara ja ha acabat tot. Ara per ara em trobo que demà he de començar les pràctiques a un centre que no se si m’agradarà, que no sé si m’hi trobaré a gust i que a més a més no sé si seré capaç de fer-me responsable (tot i que indirectament) de l’educació d’un menor amb una història de vida força tràgica.

Necessito pensar que en la meva vida he treballat de moltes coses i molts (massa) cops he pensat que no seria capaç d’aguantar-ho i al final me’n he sortit. Necessito pensar que aquest cop serà igual i que sóc capaç de fer un PEI un PEC i lo que més vulgon!!!!!

Però en aquest moment estic força desanimada, tan amb el centre com amb la Universitat, i espero que en un setmana o dos tot estigui solucionat i pensi que aquest post és inútil, però ara per ara encara necessito convencem a mi mateixa de què si que sóc capaç de fer això i moltes altres coses!!! A mi mai m’han caigut els anells per haver de fer una feina, però ara parlo d’un problema de capacitats que no sé si realment tinc!!
Continuarem informant...

dimecres, 19 de setembre de 2007

El meu tiet músic

Un dia xarrant en lo meu tiet Ramir Guiu me va parlar d'un reggeton que havia fet sobre Flix, la veritat és que venint d'ell te pots esperar qualsevol cosa...jajaja
Però avui que l'he tornat a sentir he descidit fer-li una entrada al bloc en homenatge a ell i a totes les cançons que porta fetes en los molts anys que porta dedicant-se a la música, així és que això va per tu Ramir.
Ah! i entreu al link i escolteu el reggeton calent de Flix i el Hip Hop que no tenen desperdici !!!!!!

dilluns, 17 de setembre de 2007

Laia marxe



Hola estes són les fotos de la despedida de Laia que mos marxe!!!

Laia pensa que està serà la millor experiència de la teva vida, disfruta-la molt i recorda que naltres estarem aqui esperan-te per quan tornis!!!
Molts petons i a passar-ho bé!!!

Per les altres us podeu descarregar totes les fotos des del Pîcassa

dijous, 13 de setembre de 2007

SÈNECA 2

Molt fa la casualitat en la nostra vida, perquè vivim per pura casualitat



Us paso el link d'un programa de Catalunya Radio que parla sobre les casualitats... jo el vaig sentir per pura casualitat...

dimecres, 12 de setembre de 2007

EL CATALÀ I ELS SEUS PARLANTS

Ahir a la nit per TV3 feien un reportatge sobre les associacions veïnals dels anys 60 i 70, jo m’ho estava mirant per què, la veritat no feien res més a la tele i no podia dormir, però bé, era interessant... Tot d’una començo a sentir parlar una dona que deia que havia vingut a Catalunya l’any 62 i que havia lluitat molt pel seu poble (Santa Coloma de Gramenet) a mi em va semblar molt bé que aquella senyora és donés aires de grandesa dient que gràcies a la seva lluita el barri havia aconseguit un semàfor en una cruïlla molt transitada, però el problema és que tot i haver lluitat tant pel seu barri no va passar d’aquí. Mai va lluitar per la terra que li va donar el menjar i la feina per viure. Ella no havia aprés a parlar en català, per què? Mai el va necessitar. I jo em pregunto és que a Santa Coloma de Gramenet no hi viu ningú que parli en català? No em puc creure que sigui així!! Poso aquest exemple però no és l’únic, gairebé tots els altres protagonistes, encara que explicaven les seves lluites en d’altres punts de la geografia catalana, tampoc parlaven en català!!

Desprès d’aquest “fabulós” reportatge, suposo que als de TV3 se’ls va il·luminar el fanal i es van dir per ells mateixos “Calla que avui és 11 de setembre, deixa’m posar aquell reportatge que tenim que parla sobre la llengua catalana i sobre els immigrants que si que parlen català!!!” Bé, encara la van liar més, ja que en aquest segon reportatge sortia un noi de Costa d’Ivori que feia uns 5 0 6 anys que vivia a Catalunya (més concretament a Moià) el noi parlava un català perfecte, i deia que el dia que va arribar a Catalunya en veure que aquí no es parlava en castellà si no que era el català la llengua més comuna va decidir aprendre’l i utilitzar-lo, tot i que hi havia moltes persones que pel simple fet de veure que era negre ja li parlaven en castellà. En aquest reportatge també hi sortia una dona que vivia a l’àrea metropolitana de Barcelona (ara no recordo ben bé on...) ella deia que era “una andaluza casi catalana” i se quedave tan ampla!! Que?? Catalana?????? I el català?? Resposta textual: “yo entiendo el catalán pero no lo hablo porque tengo miedo de decir alguna cosa que no es”!!! Ah redéu!!!!! Si jo me’n vaig a les Espanyes i parlo el meu castellano (que se’m nota d’una hora lluny que mai parlo en castellà) ells poden corregir-me i fins i tot mos fotrem una rialla... però ella no!! Porta més de 40 anys a Catalunya però encara no ha estat capaç de parlar correctament el català!!!! Ningú li demana que obtingui el nivell C de català (com una altra noia que tot i ser equatoriana si que el tenia) però si que li demano que em respecti a mi i la meva llengua!!!!

Només un apunt més, jo quan vaig a un bar (o a qualsevol altre lloc, sempre que estigui a Catalunya) no canvio mai de llengua, us asseguro que he estat més d’un quart d’hora per a que el cambrer de torn entengui que vull un got i no "un vaso"!!! No crec que sigui tan complicat!!!!!

dilluns, 10 de setembre de 2007

ESPERO QUE PASEU TOTS UNA BONA DIADA!!!!!!

Com que el nostre regidor de festes preten donar el Cant dels Segadors a tothom qui assisteixi a l'acte de demà per a que tothom la pugui cantar, jo poso aqui el nostre himne, per a qui no se'l sapigui...
La veritat penso que qui es vol saber els Segadors ja se'l sap i qui anirà demà a cantar-lo també!!!!!!
Qui pot dir que és català sense saber-se el cant dels Segadors?

Catalunya triomfant
tornarà a ser rica i plena,
endarrera aquesta gent,
tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç !
Bon cop de falç, defensors de la terra !
Bon cop de falç !

Ara és hora segadors,
ara és hora d'estar alerta,
per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.
Bon cop de falç !
Bon cop de falç, defensors de la terra !
Bon cop de falç !

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç !
Bon cop de falç, defensors de la terra !
Bon cop de falç !
VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!

divendres, 31 d’agost de 2007

ELS BLOCS DE LA PRESÓ

Avui mentre netejava el cotxe (cosa que no faig mai…) tenia la radio posada ICAT FM, en aquests anuncis que fan entre cançó i cançó he sentit que al Centre Penitenciari de Joves de Barcelona, han programat un curs de blocs per als joves interns. La veritat és que com sempre m’ha sortit la Educadora que porto a dintre (aquesta frase la dic massa vegades…) i he pensat que la idea de que una persona que té la llibertat privada com aquests joves és pugui expressar per mitjà d’un bloc i que tothom ho pugui llegir em sembla magnífic, a part de ser una manera educativa de poder donar recursos a aquestes persones.

Hi he entrat i sorprèn. N’hi ha uns 10, uns parlen sobre humor, uns altres parlen del que els passa, de com es senten… És una experiència molt gratificant, ja que per un moment pots sentir el mateix que senten ells.
De veritat si teniu un moment, envés de donar toms per blocs que ja coneixeu i que ara estan de vacances (la majoria) intenteu llegir aquest i ja em direu quina sensació teniu. (però poseu un comentari que aquest bloc té moltes entrades però ningú dóna la seva opinió!!!!)

El link està posat a la secció de blocs amics “Blocs de la presó

dimecres, 29 d’agost de 2007

Acció coordinada!!!

Fa uns dies que està disponible al YouTube el video de Èric Bertran (el noi que va ser considerat terrorista per l'estat espanyol, per enviar correus electrònics a empreses per a que etiquetessin els productes en català)
Bé doncs ara és proposa que tothom posi als seus bloc una entrada dient que aquest video està disponible i així aconseguir que sigui un dels videos més vistos al YouTube, ja que aquest està subtitulat al anglés, i així la seva història pugui ser coneguda arreu del món!!!

Us deixo el link on podeu trobar tota la informació!!

Salut i República!!!!

dijous, 23 d’agost de 2007

ECLIPSI


Aquest és l’últim llibre que he llegit, i la veritat és que pot arribar a sorprendre moltíssim.
És un llibre escrit en primera persona del singular i parlar del que li passa a una crítica literària, quan un accident de trànsit acaba amb una vida de diners, d’amics per necessitat, de sexes fortuïts amb autors que volen una bona crítica per la seva obra i amb l’amor de la seva vida.
És un llibre estrany que fa servir molt allò d’escriure sense pensar massa en lo que s’està escrivint, allò de deixar la ment en blanc i deixar que flueixin les paraules com sortides del no res, però a mi m’ha agradat molt.
Parla molt de les sensacions viscudes, i les narra amb una fluïdesa que et fa traslladar al lloc descrit com volant...
Potser m’hi he sentit una mica identificada, potser si, a qui no li ha passat que tenint-ho tot planificat i tot col·locat al seu lloc, alguna cosa ha fet que tot anés a pastar fang???
Suposo que el meu problema és la planificació i el fet de tenir-ho tot lligat, que em menjar les ganes de fer coses i això és realment el que li passa a la protagonista del llibre, desprès de tenir un accident, i de deixar tetraplegic el que és l’amor de la seva vida comença un procés d’autodestrucció, ja que pensa que sense ell la vida no té sentit. Així explica la seva història i el seu desgast sense deixar de veure “whisky barat i vi en bòtils”, com ella diu.



Camps, Esperança: "Eclipsi" Ed. Bromera, Col. L’Eclèctica, Alzina (2007) Premi Bancaixa de Narrativa VAE 2006

(Per cert, està a la biblioteca de Flix)

dimarts, 21 d’agost de 2007

Lluís Maria Xirinacs

Sé que ja fa dies de la seva mort, però avui que he trobat les últimes paraules d'aquesta gran persona compromesa amb la nostra lluita, voldría fer-li un gran homenatge, des d'aquest petit raco...
Aqui us deixo el que ell ens volia dir:

"En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007
"
Espero que les seves paraules ens faci obrir els ulls, per obrir una altra porta que es digui independència!!!!!!!!!

diumenge, 12 d’agost de 2007

CRÒNICA D'UN CONCERT ANUNCIAT!!

Sortim de Flix una mica més tard del que voldríem, Ester necessita escoltar Com anar al cel i tornar, i no para de fer fotos des de dintre del cotxe i man germana (la Neus, pels que no ho sabeu) canta les cançons, bueno diria que crida les cançons, s’estaran tornant boges??!!!

Arribem a Falset, mare de Déu quin munt de cua que hi ha per entrar, saps què? Ens colem que total no sé note…

Ja som dintre, i de cop i volta s’apaguen els llums de l’escenari, intuïm que el Joan Reig ja està assegut a la bateria, Això ja comença quina emoció!!
De cop i volta tot a fosques i sentim la veu del Gavaldà cantant Faig saber, quina cançó més perfecta per començar un concert!!!

Les cançons és segueixen unes a les altres, tan de l’últim disc com dels anteriors, de sobte una sorpresa el Gavaldà anuncia que Falset és converteix en una discoteca gegant i comença a sonar Pantalons curts i els genolls pelats en versió Disco!! Ole genial!!!!! M’emociono més que mai quan sento la cançó que dona nom a aquest bloc, me semble que mai l’havia cantat amb tanta devoció!!!!

No hi ha espentes i el concert segueix amb normalitat. Les emocions sorgeixen a cada cançó i Cristina no fa més que cridar cada cop que sent els primers acords, jo també!! La Laia va fent fotos mentre canta desesperada i Lorena...? Lorena crida, salta, balla... està totalment entregada al concert,

Un moment de record per Xirinacs que ens acaba de deixar, seguit d’un moment de rebuig cap a la casa reial, i de cop i volta Falset s’ha tornat boig!! Tothom sense samarreta!!. Això només ho poden aconseguir els Pets i el Jo vull ser Rei!!!!
Finalment sona Bon dia i la multitud és desespera, au va vinga que això ja s’acaba!!!!
Final del concert: valoració: 10 com sempre!!!!
Sou Genials!!!!

(Pròximament fotos...)

dijous, 9 d’agost de 2007

Sola a casa

Sola a casa, tenint com a companya només la calor enganxosa que fa a Flix, mentre estenc la roba, em ve a la memòria una cançó, com deia en Gavaldà “una cançó oblidada”, i decideixo escoltar-la mentre plego la roba ja eixuta i una mica arrugada per què porta dos dies damunt de la taula com si fos invisible. Desprès d’aquesta el reproductor (de música) a l’atzar n’escull una altra i sona una magnifica cançó dels Pets, me recorda que dissabte aniré a Falset, i els tornaré a veure, però també em porta records, moments, sentiments viscuts...
Sempre me passe quan escolto una cançó penso en el moment en que estava passant quan la vaig sentir per primer cop. M’emociono amb aquesta última, i desprès l’ordinador decideix que avui vol que plori desconsoladament i sona “que no surti el sol” de Whiskyn's, aquí ja no puc més o ho tanco o ploraré com una magdalena!!!
Ja ho has aconseguit!! Estaràs content!!! Vespre dels Pets!!! Ara si que ho paro!!!

dimecres, 1 d’agost de 2007

Un món dues classes d’immigrants

Eren les 7 de la tarda, jo estava a la platja, i com que ja feia una hora que hi érem i ja no podíem més de tant de sol vam decidir anar a fer una cervesa al bar més proper. No cal que digui la pasta que ens van clavar per una cervesa i una coca- cola (un collo i part de l’altre!!). Mentre estàvem allí gaudint del nostre temps lliure, vaig estar observant la platja, i va sortir l'Educadora que porto dintre. Va aparèixer una dona Xinesa que oferia a uns giri (d’estos que tot ho paguen) posar-los crema, i suposo que ho acompanyava amb un massatge, per un mòdic preu, l’home que primer crec que no entenia res, li va fer treure tot el que portava a la bossa per veure que era i desprès li va dir que de massatge res de res...
Al segon glop de coca-cola va aparèixer un noi (molt jove) que ens va oferir gorres, ulleres de sol i qualsevol altre utensili que hi capigui un nom com Dolze Gavana, Niki o coses d’aquestes. Com sempre jo vaig dir que no volia res i és va asseure al nostre costat, va agafar una ampolla d'aigua que el propietari del xiringuito li guardava delicadament allà on més sol feia, a la teulada del mateix establiment, (no sigui que l'home li guardi a la nevera i desprès s’equivoqui i li vengui a un client aigua d'un negre!!!) Aquest noi és va posar a col•locar les gorres i les ulleres cuidadosament dintre d'una bossa atapeïda i trencada. ho guardava amb una delicadesa admirable, suposo que era molt conscient que si no ho feia així el dia següent no podria menjar... però em va sorprendre moltíssim. Veien aquest noi em va venir la reflexió per al bloc. En quina classe de món vivim que hi pot haver dos classes de persones? Em va fer sentir molt malament pensar que jo estava allà mig de vacances, ja que la meva feina em permet anar cada dia a la platja i ell es passaria els pròxims dos mesos (tirant llarg) malvenent una objectes del tot innecessaris. No m’agrada sentir pena per ningú, però en aquest moment en vaig sentir i molt.
El que més ràbia em fa és pensar que actualment hi ha dues classes d’immigrants els que venen aquí, per treballar (o jubilats) amb la butxaca plena i el que la tenen buida i s'han d'anar arrossegant per les nostres platges.

dimarts, 24 de juliol de 2007

Sèneca

Ahir mirant un documental del Canal 33 vaig sentir, per casualitat, la filosofia de Sèneca. La veritat la meva ignorància feia que pensar en Sèneca em relaciones amb les beques que és donen per anar a estudiar per l’estat espanyol. Però la filosofia de Sèneca em va despertar certa admiració i a l'hora un cert desconcert.
Segons Sèneca em d'estar preparats per al que pot vindre per evitar la frustració i la ràbia, però no només pels aconteixements bons que ens poden ocorre, si no més aviat pels dolents.
Ell, segons ho vaig entendre jo, entén la filosofia com una forma de viure, d'estar preparat per la vida per a que no et doni cops. Ell diu que si cada mati quan et despertes et dius a tu mateix; avui faré tard a la feina perquè l'home que porta el bus ja s'ha aixecat tard i a més a més la reunió que tinc a les 3 serà desastrosa ja estàs reparat per a poder afrontar aquests aconteixements dolents i la teva frustració davant d'ells serà molt menor, en el cas que succeeixin.

De vegades aquests documentals et fan pensar, suposo que per la pròpia experiència de vida, i et dius a tu mateixa potser si, que si ho hagués pensat abans tot allò no m’hauria passat. No és qüestió de pensar sempre en negatiu si no de saber reconèixer tot allò que et pot causar frustració i saber-ho evitar, en la mesura que bonament es pugui.

La veritat és que no estic massa convençuda d’haver-ho entès bé, o sigui que si algú ho entén d’una altra manera que m’ho faci saber.

Ja ho sé he de deixar de mirar la tele i començar a sortir una mica més amb els amics, però tranquils que avui s'acaba Ventdelplà i comença la meva vida social!!!!

divendres, 20 de juliol de 2007

Niu d'Activitats

Niu d'activitats


Aixó és una petita prova per veure com se fiquen diferents fotos al bloc (ja vaig dir que era inexperta) bueno ja que estic us deixo un petit tast de la meva actual feina (una feinada per cert...)

dijous, 19 de juliol de 2007

Avui volia ensenyar com és de bonic el meu poble. Així que us deixo una foto del riu i del castell per a que aneu fent boca...
Ni hi ha res més a dir...



La foto l'he fet jo...

dimarts, 17 de juliol de 2007

Feines considerades d'homes

Ahir a "l'Entre línies" van fer un reportatge sobre dones que treballaven en feines "tècnicament" d'homes. La veritat és que me va fer molta ràbia, per què crec que per aconseguir la igualtat entre homes i dones no haurien d'existir aquest tipus de reportatges.
Estic molt orgullosa de ser dona i crec que si em donessin a triar no em canviaria de sexe mai. Però si em donessin el sou d'un home per treballar com a mecànica o com el que sigui us asseguro que ho agafaria ràpid!!!!! El que no entenc és que quan una dona fa de fontanera hagi de ser notícia i que encara hi ha hagi homes (companys de treball) que siguin capaços de dir una frase com: " Jo accepto que treballi amb mi (la dona) però si la meva dona hagués de treballar a l'obra no la deixaria"!!!! Per la mort de Déu!!! Primera com que no la deixaries? i segona que ens passa a les dones a les mans que no em de ser capaces de ficar quatre tubs per a que passi l'aigua?????!!!!!
Estic força indignada!!!
Jo com a dona que sóc he estat ajudant al meu pare a construir casa meva i us asseguro que encara no sóc verda ni m'ha sortit res entre les cames!!!!!! Si no comencem a aprendre que homes i dones som tots iguals i que tots dos sexes tenim mans per poder treballar en la feina que sigui, com volem aconseguir la igualtat?? Si som les pròpies dones que ens neguem a treballar com a fontaneres, com a mecàniques o en qualsevol altra feina "considerada d'homes" com aconseguim la igualtat? Si no ens molestem quan un home diu segons quines consideracions de les dones, de l'estil: "les dones no poden treballar a l'obra perquè no tenen força"..., quin tipus d’igualtat volem??

Definitivament ells no ens ajudaran a aconseguir la nostra llibertat, em de ser nosaltres les que lluitem per nosaltres mateixes!!!!!

Com a punt final també volia dir que les dones que sortien en el reportatge són un clar exemple de què com a mínim alguna cosa si que canvia!

dijous, 12 de juliol de 2007

Els Serveis Socials

Estic fent de monitora d'una mena de Casal d'Estiu, dic una mena per què jo no m'encarrego tot el dia dels nens si no que són diferents cursos i jo faig de coordinadora. Però hi ha un dia que un dels cursos l'organitzo jo i he d'estar dues hores "coneixent el meu poble" amb uns 22 nens, no em queixo d’això, si no que en vull parlar.

En aquest curs hi ha dos nens que estan tutelats per Serveis Social, o sigui que els seus pares (o directament l'Ajuntament) demanen una subvenció per a que els seus nens puguin realitzar les mateixes activitats que tots els altres nens del poble que tenen més recursos econòmics.

Actualment estic cursant "4rt" d'Educació Social, tot i que no he treballat mai en el meu àmbit, me pensava que les coses que actualment estic vivint no podien passar.

Com ja he dit abans tinc dos nens de serveis social, i és realment increïble com els seus pares poden arribar a passar d'ells com si no tinguessin cap mena de responsabilitat sobre ells.
Els nens no porten berenar, no tenen aigua, van bruts... i tota una llista inacabable de coses. El més gros de tot és que aquests nens potser són els millors del grup, són els que ho entenen tot a la primera, els que no els has de cridar mai l’atenció (o com a mínim menys que als altres)... És realment impressionant.

El que més em sorprèn és veure la cara d'aquests nens quan estan jugant i divertint-se i veure la cara que se'ls queda quan tornen cap a casa i saben que els vindran a buscar els seus pares.
Avui per exemple la mare d'un d'aquests nens quan em arribat no hi era (com ja és una costum en ella) i encara ha tingut la barra de sortir d'allà on era i anar directament cap al bar que hi ha just al davant!!! Nosaltres que erem allà i em vist com el seu fill la cridava i la mare gairebé passava d'ell, ens hem quedat estupefactes, però el nen res, és veu que ja hi deu estar acostumat. (diuen que les nenes dels orfenats Xinesos no ploren per què saben que ningú les consolarà...)

És denigrant com aquestes famílies utilitzen els diners públics per al seu propi benefici. Avui per avui vec que el sistema social en qual vivim no funciona, i realment em preocupa pensar que en menys d'un any estaré (si Déu vol, i si no vol també) treballant per aquest sistema que en les seves bases és molt bo però que en la pràctica deixa molt que desitjar...

Com és possible que l'Educador Social que teoria s'hauria de fer càrrec d'aquestes persones no tingui cap mena de poder sobre ells?? Com és possible que els propis usuaris d'aquest servei passin d'aquesta manera dels seus fills??? També vull dir que suposo que no es pot posar tothom al mateix sac i que hi ha persones que ho necessiten i que ho utilitzen amb seny, però com sempre d'aquestes n'hi ha ben poques...

dimecres, 11 de juliol de 2007

Bon dia a tothom!!!!


Hola!!!

Al final he caigut en el món dels blocs. Ara encara sóc una mica inexperta però tranquils que tinc una mama que és tota una professional i segur que m'ajuda!!!

Espero tindre'l una mica cuidadet...
Per cert no me direu que no estic guapa i que no és una bona foto per començar!!!!!