dimarts, 24 de juliol de 2007

Sèneca

Ahir mirant un documental del Canal 33 vaig sentir, per casualitat, la filosofia de Sèneca. La veritat la meva ignorància feia que pensar en Sèneca em relaciones amb les beques que és donen per anar a estudiar per l’estat espanyol. Però la filosofia de Sèneca em va despertar certa admiració i a l'hora un cert desconcert.
Segons Sèneca em d'estar preparats per al que pot vindre per evitar la frustració i la ràbia, però no només pels aconteixements bons que ens poden ocorre, si no més aviat pels dolents.
Ell, segons ho vaig entendre jo, entén la filosofia com una forma de viure, d'estar preparat per la vida per a que no et doni cops. Ell diu que si cada mati quan et despertes et dius a tu mateix; avui faré tard a la feina perquè l'home que porta el bus ja s'ha aixecat tard i a més a més la reunió que tinc a les 3 serà desastrosa ja estàs reparat per a poder afrontar aquests aconteixements dolents i la teva frustració davant d'ells serà molt menor, en el cas que succeeixin.

De vegades aquests documentals et fan pensar, suposo que per la pròpia experiència de vida, i et dius a tu mateixa potser si, que si ho hagués pensat abans tot allò no m’hauria passat. No és qüestió de pensar sempre en negatiu si no de saber reconèixer tot allò que et pot causar frustració i saber-ho evitar, en la mesura que bonament es pugui.

La veritat és que no estic massa convençuda d’haver-ho entès bé, o sigui que si algú ho entén d’una altra manera que m’ho faci saber.

Ja ho sé he de deixar de mirar la tele i començar a sortir una mica més amb els amics, però tranquils que avui s'acaba Ventdelplà i comença la meva vida social!!!!

divendres, 20 de juliol de 2007

Niu d'Activitats

Niu d'activitats


Aixó és una petita prova per veure com se fiquen diferents fotos al bloc (ja vaig dir que era inexperta) bueno ja que estic us deixo un petit tast de la meva actual feina (una feinada per cert...)

dijous, 19 de juliol de 2007

Avui volia ensenyar com és de bonic el meu poble. Així que us deixo una foto del riu i del castell per a que aneu fent boca...
Ni hi ha res més a dir...



La foto l'he fet jo...

dimarts, 17 de juliol de 2007

Feines considerades d'homes

Ahir a "l'Entre línies" van fer un reportatge sobre dones que treballaven en feines "tècnicament" d'homes. La veritat és que me va fer molta ràbia, per què crec que per aconseguir la igualtat entre homes i dones no haurien d'existir aquest tipus de reportatges.
Estic molt orgullosa de ser dona i crec que si em donessin a triar no em canviaria de sexe mai. Però si em donessin el sou d'un home per treballar com a mecànica o com el que sigui us asseguro que ho agafaria ràpid!!!!! El que no entenc és que quan una dona fa de fontanera hagi de ser notícia i que encara hi ha hagi homes (companys de treball) que siguin capaços de dir una frase com: " Jo accepto que treballi amb mi (la dona) però si la meva dona hagués de treballar a l'obra no la deixaria"!!!! Per la mort de Déu!!! Primera com que no la deixaries? i segona que ens passa a les dones a les mans que no em de ser capaces de ficar quatre tubs per a que passi l'aigua?????!!!!!
Estic força indignada!!!
Jo com a dona que sóc he estat ajudant al meu pare a construir casa meva i us asseguro que encara no sóc verda ni m'ha sortit res entre les cames!!!!!! Si no comencem a aprendre que homes i dones som tots iguals i que tots dos sexes tenim mans per poder treballar en la feina que sigui, com volem aconseguir la igualtat?? Si som les pròpies dones que ens neguem a treballar com a fontaneres, com a mecàniques o en qualsevol altra feina "considerada d'homes" com aconseguim la igualtat? Si no ens molestem quan un home diu segons quines consideracions de les dones, de l'estil: "les dones no poden treballar a l'obra perquè no tenen força"..., quin tipus d’igualtat volem??

Definitivament ells no ens ajudaran a aconseguir la nostra llibertat, em de ser nosaltres les que lluitem per nosaltres mateixes!!!!!

Com a punt final també volia dir que les dones que sortien en el reportatge són un clar exemple de què com a mínim alguna cosa si que canvia!

dijous, 12 de juliol de 2007

Els Serveis Socials

Estic fent de monitora d'una mena de Casal d'Estiu, dic una mena per què jo no m'encarrego tot el dia dels nens si no que són diferents cursos i jo faig de coordinadora. Però hi ha un dia que un dels cursos l'organitzo jo i he d'estar dues hores "coneixent el meu poble" amb uns 22 nens, no em queixo d’això, si no que en vull parlar.

En aquest curs hi ha dos nens que estan tutelats per Serveis Social, o sigui que els seus pares (o directament l'Ajuntament) demanen una subvenció per a que els seus nens puguin realitzar les mateixes activitats que tots els altres nens del poble que tenen més recursos econòmics.

Actualment estic cursant "4rt" d'Educació Social, tot i que no he treballat mai en el meu àmbit, me pensava que les coses que actualment estic vivint no podien passar.

Com ja he dit abans tinc dos nens de serveis social, i és realment increïble com els seus pares poden arribar a passar d'ells com si no tinguessin cap mena de responsabilitat sobre ells.
Els nens no porten berenar, no tenen aigua, van bruts... i tota una llista inacabable de coses. El més gros de tot és que aquests nens potser són els millors del grup, són els que ho entenen tot a la primera, els que no els has de cridar mai l’atenció (o com a mínim menys que als altres)... És realment impressionant.

El que més em sorprèn és veure la cara d'aquests nens quan estan jugant i divertint-se i veure la cara que se'ls queda quan tornen cap a casa i saben que els vindran a buscar els seus pares.
Avui per exemple la mare d'un d'aquests nens quan em arribat no hi era (com ja és una costum en ella) i encara ha tingut la barra de sortir d'allà on era i anar directament cap al bar que hi ha just al davant!!! Nosaltres que erem allà i em vist com el seu fill la cridava i la mare gairebé passava d'ell, ens hem quedat estupefactes, però el nen res, és veu que ja hi deu estar acostumat. (diuen que les nenes dels orfenats Xinesos no ploren per què saben que ningú les consolarà...)

És denigrant com aquestes famílies utilitzen els diners públics per al seu propi benefici. Avui per avui vec que el sistema social en qual vivim no funciona, i realment em preocupa pensar que en menys d'un any estaré (si Déu vol, i si no vol també) treballant per aquest sistema que en les seves bases és molt bo però que en la pràctica deixa molt que desitjar...

Com és possible que l'Educador Social que teoria s'hauria de fer càrrec d'aquestes persones no tingui cap mena de poder sobre ells?? Com és possible que els propis usuaris d'aquest servei passin d'aquesta manera dels seus fills??? També vull dir que suposo que no es pot posar tothom al mateix sac i que hi ha persones que ho necessiten i que ho utilitzen amb seny, però com sempre d'aquestes n'hi ha ben poques...

dimecres, 11 de juliol de 2007

Bon dia a tothom!!!!


Hola!!!

Al final he caigut en el món dels blocs. Ara encara sóc una mica inexperta però tranquils que tinc una mama que és tota una professional i segur que m'ajuda!!!

Espero tindre'l una mica cuidadet...
Per cert no me direu que no estic guapa i que no és una bona foto per començar!!!!!