diumenge, 23 de desembre de 2007

Segona fase de la operació vulluncotxecomlodelpapaperodecolorblaupernadal

Fase; Fer pena/ ultimàtum

Pels que no me coneixeu, us diré que tinc una germana més gran (ara en té 26 i està soltera...), ella se va treure el carnet de conduir als 18 justos, fent-me quedar malament a mi quan en 19 encara no el tenia tot i tindre un professor d’autoescola a casa... a lo que anava, que els meus pares quan se va treure el carnet li van comprar un cotxe, un Fiat Uno, que vés no és que anés molt i molt bé, però la xiqueta se podia desplaçar... Seguidament la nena va començar a treballar a Tortosa i no sé com se va apoderar del cotxe que per llei li tocava a ma mare. Mun pare anava a treballar amb lo cotxe de la feina i man germana amb lo cotxe de mun pare. Desprès, quan va tenir una mica de diners se va comprar un cotxe per ella sola i el que teníem va passar a ser propietat de la meva cosina Ester (otra...) O sigui que al final la que sempre s’ha quedat sense cotxe he estat jo.
No cal ser cap llumenera per ser conscient de que sempre he estat menyspreada per la meva família. I que ja que estic a punt d’acabar la carrera és de sentit comú que la meva família es gastin els calerons en comprar-me un cotxe!


Conclusió final: o muns pares me compren un cotxecomlodelpapaperodecolorblaupernadal, o els denunciaré, ara que diuen que pegar una hòstia a tun fill és delicte, jo he patit maltractament motoristic per part d’ells!!

O sigui que o us poseu les piles o ja sabeu a lo que us afronteu...

dimarts, 18 de desembre de 2007

Una de les poques coses que vaig aprendre a la classe de Psicologia del Desenvolupament (no us podeu imaginar el rollo que mos arreava la Vendrell...) va ser L'EFECTE PIGMALIÓ, i l’altre dia escoltant la radio el vaig recordar.
Aquest efecte diu que un resultat dependrà de les expectatives que tu et proposis. Bé no em sé explicar massa bé però per lo que vinc a dir ja em serveix.
O sigui que si quan un mestre entra a una classe, i posa moltes expectatives en que la seva classe sigui la millor de l’escola, aquesta acabarà per ser-ho, perquè el mestre haurà modificat la seva conducta per a que les expectatives és compleixin. O sease, que si jo poso moltes expectatives en que ma mare, mun pare o/i man germana (és que si no els nombro a tots n’hi ha que s’enfaden!!) me comprin un cotxe per Nadal això acabarà complint-se, perquè no us penseu que jo d’expectatives ja en tinc i força!!!!!!!!!!!!!

Avís: Ahir va començar l’operació vulluncotxecomlodelpapaperòdecolorblaupernadal, i penso bombardejar a tota la meva família des d’ara fins que definitivament estiguin tan cansats de mi que em comprin elcotxecomlodelpapaperòdecolorblaupernadal! O sigui que xiquets us en vé una de grossa...

dilluns, 17 de desembre de 2007

DIFERÈNCIES ENTRE EL 2007 I EL QUE ESPERO DEL 2008

Ara que ja s’acaba l’any en comptes de fer un balanç del que ha estat l’any 2007 (la veritat ho he intentat però m’he deprimit) el que vull fer és comparar el 2007 amb el que jo espero que sigui el 2008. No és una carta de propòsits, ja que tinc per norma no fer-ho per que mai els compleixo, si no el que vull que passi i sé que passarà durant 2008.

-El 2007 va començar malament, les meves expectatives per l’any 2007 es varen trencar un matí d’octubre, al saber que no podia continuar la meva carrera. Per al 2008 vull no preocupar-me per coses insignificants, ja que només fan que entristir-me i al cap i a la fi ja ha passat un any i el problema ja no existeix.

- El 2007 també va comportar recordar mals moments. Per al 2008 no vull recordar res i si ho recordo, explicar-ho immediatament.

- Durant el 2007 només he sortit un cop del país (sense comptar Andorra) i ha estat per una sola nit (a França, però massa a prop de la frontera). Per al 2008 vull viatjar molt!!!!

- El 2007 només he estat productiva un mes i mig (si, si xiquets que la mama paga!!!). Per al 2008 vull ser productiva almenys 6 mesos (que si no la mama tancarà l’aixeta!!!!)

- El 2008 vull acabar la meva carrera (per trons) i ho vull fer amb el cap ben alt per haver-ho aconseguit!!! La carrera que no vaig acabar el 2007 (que era quan tocava)

- I per finalitzar el 2008 vull que algú em regali un cotxe, el cotxe que ma mare no m’ha comprat el 2007.

Nota per la mama: Si el cotxe me’l dones durant el 2007 no passa res!!! Per cert, si pot ser com lo del papa I de color blau...


LA MARATÓ DE TV3



Flix mai ha estat un poble on la gent participi molt en les activitats, no cal que ens enganyem, però any rere any, se’n organitza una on tothom hi participa i de quina manera!! Aquest acte és la Marató de TV3.
Portem 2 anys consecutius que l’Ajuntament de Flix uneix a totes les entitats del poble, per a recaptar diners per aquest acte solidari.
És fan tot tipus d’activitats i per a tothom, des de cuina casolana, d’aquí i d’allà, fins a un karaoke, passant per activitats esportives i lúdiques de tota mena. L’esforç que es fa des de totes les entitats, com també des dels habitants del poble per a què la suma de diners sigui lo més quantiosa possible és molt gran, tothom hi posa una mica del seu temps per aconseguir una gran fita. És un dia en que la gen surt al carrer, i diries que no és el mateix poble que caps de setmana endarrere semblava mort.

Aquest any la Marató a Flix ha aconseguit una suma de 6.600 euros aproximadament. A més a més a la web de la Marató hi havia la novetat de que és podien enviar vídeos de les activitats organitzades i ells els penjaven a la plana web.

La sorpresa apareix quan, tot enviant el vídeo el diumenge aquest no ha aparegut fins avui a les 3 de la tarda. Avui un dia que ja ningú mira aquesta pàgina. A més a més tot i recaptar una gran suma de diners sembla que no és prou important com per a què aparegui per la televisió, tot hi haver-ho notificat diumenge de bon matí. A tot això hi podríem sumar la mala gestió que ha tingut aquest any la Marató amb problemes diversos a la nostra població.

Jo no demano que TV3 faci un especial perquè a Flix s’hagin recollit tants diners, però demano que com a mínim ho publiquin com si que ho van fer amb poblacions com Ascó on s’hi van recaptar molts menys diners. Entenc que és un acte solidari que ningú no ha de donar-te les gràcies per fer-ho, però, que costa quedar bé amb persones que dediquen tants esforços??

PD: Àngels ho sento però és que sorties tan ben enfocada que no ho vaig poder resistir!!