dimarts, 22 d’abril del 2008

dilluns, 14 d’abril del 2008

SENSE COMENTARIS


divendres, 11 d’abril del 2008

LA JUNNA

Tinc un gos, se diu Junna i ja és molt gran. Me la van regalar quan jo en tenia 11 perquè m’encanten els animals i ma mare cansada de sentir-me al final va abdicar i me’l va comprar.


La Junna celebrant el seu onzè aniversari, bueno i jo el meu vint-i-dosè

La Junna és l’ama de casa, fa el que li dona la gana, dorm quan vol, menja quan té gana... vamos tot allò que voldríem fer tots i no podem, però la Junna també fa les seves necessitats, i evidentment les fa al carrer.

Juntament amb el gos, va vindre un aparatet estrany que servia per a recollir les defecacions (que reguapet m’ho he fet vindre per no dir merda) de la Junna, és tractava d’una capseta que s’obria pels cantons, amb la qual, i desprès d’haver-hi posat una bosseta, podies recollir-ho sense haver-ho de tocar.
Desprès el meu pare va portar de Reus unes bossetes molt mones, amb la mateixa funció.
A casa sempre s’ha recollit, amb aparatet, bossetes xules, o bosses del Plus, perquè som molt conscients de que la caguerada de la Junna no l’ha de recollir ningú més que nosaltres.
Al cap d’un temps quan a la meva àvia li van regalar un altre gos també la vam fer ser conscient de que ho recollís, i continua fent-ho.

L’altre dia passejant la Junna em vaig acostar fins al pavelló municipal de Flix, on hi vaig trobar un cartellet (per petit que era) on hi posava que per ser cívics havíem de recollir les defecacions dels nostres animals, i jo me vaig preguntar, Cal?? De veritat que encara hi ha “persones” que, quan el gos fa les seves necessitats allí s’ho deixen?? A veure les coses com siguin, és una mica fastigós anar amb la bosseta plena de regalets de la Junna, i més quan aquesta és, com ho podria dir... sucosa, però és el meu gos i no es pot anar deixant per allà, la merdeta...

M’agradaria veure a aquestes persones que no ho recullen, quina cara fan quan en xafen una, que fan? Deuen pensar, calla que aniré a fer una Primitiva que això segur que em porta sort??? Siusplau, no cal que ens posin cartellets explicatius del que s’ha de fer amb les restes dels nostres animal. Potser entre tots hauríem de tenir una mica més de consciència cívica, no??

dimarts, 8 d’abril del 2008

Conchita - Puede ser

Potser perquè ara em sento així...

dijous, 3 d’abril del 2008

CANVI DE FEINA

La Setmana Santa ja ha passat, i jo em vaig fer fotre l’Ermita perquè el dilluns de Pascua treballava a Tortosa. Sabia que el dimecres següent tenia una prova escrita al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre per ser Tècnica Educativa del Servei d’Intervenció en Famílies, però no sabia si jo tenia el perfil per aquesta feina, o sigui que vaig anar a treballar i el dimecres a la prova escrita i l’entrevista.

Vaig sortir del Consell, amb una sensació estranya, sabia que m’havia anat bé, però no lo suficient com per a què em donessin la feina, i el divendres me van trucar.

Me vaig quedar blanca i sense paraules quan em van dir que havia estat seleccionada, era la meva gran oportunitat!!!
Desprès de les trucades de rigor (mama, papa, teta, cosina, Roger) vaig trucar a la directora del CRAE on treballo i li vaig dir "Adiós con el corazón que con el alma no puedo"!!!

I avui ha estat el meu últim dia de feina al CRAE, ha estat estrany, tant que em va costar acostumar-me als nens, als horaris, als educadors... i avui tenia la sensació que deixava una part de la meva vida entre aquelles quatre parets. Però així és la vida. Em sap greu deixar-ho, però crec que he d’afrontar amb molta il·lusió aquesta nova etapa de la meva vida, i penso fer-ho. Així que propera parada CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE.
Ens veiem pel camí...