divendres, 26 de setembre del 2008

MOLTES FELICITATS!!!!


Avui aquesta senyoreta tant mona, fa 53 anyets (que se diuen ràpid!!!) i com que qui la fa la paga... Ho sento mama!!


Moltissimes felicitats, i passa un molt bon dia d’aniveràri!!!


Les teves filles; Roser i Neus

Per cert si la veieu feliciteu-la!!!

diumenge, 21 de setembre del 2008

PERSONES HUMANES



La millor manera d'explicar que és Catalunya.

dijous, 14 d’agost del 2008

FLIX UN POBLE MASCLISTA??

Ahir a la nit entre cubates i balls, em van comentar que demà (o sigui avui dia 14 d’agost) vindria TV3 a gravar la Festa de l’Aigua, abans anomenada Globada a seques. A mi me va sembla molt bé i ja pensàvem en anar amb un banyador més guapet, perquè això de sortir per la TV3 no passa cada dia i impressiona...

Quan a les cinc de la tarda ma mare m’ha dit, que havien anunciat que farien la connexió amb Flix, he posat la tele. Quina gran sorpresa quan veig que estaven a la barca i ensenyaven el pal ensabonat. Amb quatre persones, i només dient coses sense sentit com; que les dones no podem participar al pal ensabonat. Perdoneu??? Sóc de Flix de tota la vida, muns pares i muns iaios també ho són, i mai havia sentit a dir que el pal ensabonat fos només una activitat per a homes!!! Quina tonteria més grossa!!! A més a més recordo haver vist algun any dones tirant-se pel pal.
Què ens passa a la gent de Flix?? Sempre ens queixem que TV3 no venen a veure les coses boniques del poble i que només sortim a les noticies quan passa alguna cosa amb el riu, amb la Nuclear, o amb la Fabrica, i un dia que venen a veure les Festes Majors, anem naltres i la caguem!!!!
A més a més no sé de qui ha estat la idea d’ensenyar el Pal ensabonat, però no hagués estat més lògic ensenyar-lo demà que el riu estarà ple de gent, i podran ensenyar també les puntones, les curses i tot l’ambientillo tant nostre?????
És com estrany que el dia que tothom està inflant globos d’aigua per a passar-ho bé a la Globada, n’hi hagin alguns que s’emportin a TV3 al riu a ensenyar una cosa que no s’està fent i a més a més a dir xorrades com la que he explicat abans.
Això si els Regidors de Festes i d’Esports allà a primera línia, que tothom sàpiga que són ells els que han aconseguit portar a TV3 a una festa del Riu inexistent.
MOLT BÉ SENYORS, UNA MÉS!!

dijous, 24 de juliol del 2008

BONA SORT!!!


Demà cap a mig matí la Neus, (la teta) i aquests quatre aventurers més començaran el seu projecte a Guinea Equatorial.

Des d’aquí només desitjo que s’ho passin molt bé, i que aprofitin cada minut de la seva estada, que nosaltres ens quedem aquí esperant la seva tornada i amb les dents llargues per no haver-hi anat.

Molta sort per a tots i gaudiu molt!!!!!!

dimarts, 22 de juliol del 2008

GUINEA EQUATORIAL




Ja fa mesos ens ho va anunciar, va arribar un dia, a l’hora de sopar, i sense més ni més va dir: “ME’N VAIG A L’ÀFRICA!”, els meus pares i jo, ens ho vam prendre com moltes de les coses que deia, i que al final no s’acaben de complir mai. El temps va anar passant, i passant, i durant mesos i mesos de lluny sentíem una remor que parlava de l’Àfrica i d’un país estrany, que és deia Guinea Equatoria, però mai en fèiem massa cas. Encara va passar més i més temps, i el seu projecte s’anava fent més i més ferm, i aquella remor és va anar convertint en un crit alt i fort.

I ara gairebé ja està aquí. El dijous, o sigui dintre de dos dies, la teta se’n va. Se’n va a l’Àfrica, a la Guinea Equatorial, un d’aquells països que no saps ni on paren, i que tantes vegades surten a la televisió i ni aixequem els ulls del plat per veure que hi passa.

Ella marxa i nosaltres ens quedem. Però ho fa amb alegria, i moltes ganes d’ajudar als altres. Marxa amb la certesa de passar-ho bé, i amb la gran esperança que sigui un dels millors viatges de la seva vida. Nosaltres ens quedem, però no ens quedem tristos, només amb un sentiment de por del desconegut, que ben aviat, quan ens dirà que és a l’altra punta del món i que està bé, ens marxarà.
Jo des d’aquí només et volia dir que, espero que hi estiguis bé, que facis moltes coses i que gaudeixi d’allò més dels nens, dels companys, i de tot allò que vas a fer, que nosaltres el dia 22 estarem a l’aeroport esperant a que la seva vida comenci un altre cop, més madura i amb una gran experiència a l’esquena.

O sigui que teta, molta sort en la teva gran expedició per Guinea Equatorial.

T’estimo molt, i t’enyoraré més.
Roser

PD: per poder contactar amb nosaltres han obert un blog, hi podeu fer un cop d’ull des d’aquí.

dimarts, 8 de juliol del 2008

UN BLOG MOLT INTERESSANT


Avui he fet un descobriment, que realment m’agradaria compartir al blog (si poso blog, enlloc de bloc, però això serà en una altra entrada i quan tingui temps...). Avui he trobat un blog que intenta recollir i filtrar tota la informació que apareix a Internet sobre el Trastorn de l’Espectre Autista.
Ho he de reconèixer, mai li havia donat molta importància a aquest Trastorn, però ara, i per motius de feina, he hagut d’aprendre tot el que no em van explicar a la Universitat.
La veritat és que m’he trobat amb moltíssim informació, però d’aquella que no serveix per a res, i molts cops m’imagino a alguns pares primerencs (com diria en Gavaldà), desprès de que algun metge, sense gaires escrúpols, els hagi dit que el seu fill és autista, buscant per Internet i esgarrifant-se amb paraules tècniques incomprensibles i pensant que són els únics pares del món que tenen un fill amb aquestes característiques.
Aquest és un blog, fet per un alumne, que desprès d’haver fet el treball de recerca del batxillerat sobre el tema, va decidir donar una mica d’informació, neta i coherent, sobre un trastorn que afecta a molta més gent del que ens pensem, però de la qual ningú en sap l’origen, ni la cura.

diumenge, 29 de juny del 2008

RODAMONS

Potser no em sento aixì, però m'agradaria...

dimarts, 27 de maig del 2008

dimarts, 22 d’abril del 2008

dilluns, 14 d’abril del 2008

SENSE COMENTARIS


divendres, 11 d’abril del 2008

LA JUNNA

Tinc un gos, se diu Junna i ja és molt gran. Me la van regalar quan jo en tenia 11 perquè m’encanten els animals i ma mare cansada de sentir-me al final va abdicar i me’l va comprar.


La Junna celebrant el seu onzè aniversari, bueno i jo el meu vint-i-dosè

La Junna és l’ama de casa, fa el que li dona la gana, dorm quan vol, menja quan té gana... vamos tot allò que voldríem fer tots i no podem, però la Junna també fa les seves necessitats, i evidentment les fa al carrer.

Juntament amb el gos, va vindre un aparatet estrany que servia per a recollir les defecacions (que reguapet m’ho he fet vindre per no dir merda) de la Junna, és tractava d’una capseta que s’obria pels cantons, amb la qual, i desprès d’haver-hi posat una bosseta, podies recollir-ho sense haver-ho de tocar.
Desprès el meu pare va portar de Reus unes bossetes molt mones, amb la mateixa funció.
A casa sempre s’ha recollit, amb aparatet, bossetes xules, o bosses del Plus, perquè som molt conscients de que la caguerada de la Junna no l’ha de recollir ningú més que nosaltres.
Al cap d’un temps quan a la meva àvia li van regalar un altre gos també la vam fer ser conscient de que ho recollís, i continua fent-ho.

L’altre dia passejant la Junna em vaig acostar fins al pavelló municipal de Flix, on hi vaig trobar un cartellet (per petit que era) on hi posava que per ser cívics havíem de recollir les defecacions dels nostres animals, i jo me vaig preguntar, Cal?? De veritat que encara hi ha “persones” que, quan el gos fa les seves necessitats allí s’ho deixen?? A veure les coses com siguin, és una mica fastigós anar amb la bosseta plena de regalets de la Junna, i més quan aquesta és, com ho podria dir... sucosa, però és el meu gos i no es pot anar deixant per allà, la merdeta...

M’agradaria veure a aquestes persones que no ho recullen, quina cara fan quan en xafen una, que fan? Deuen pensar, calla que aniré a fer una Primitiva que això segur que em porta sort??? Siusplau, no cal que ens posin cartellets explicatius del que s’ha de fer amb les restes dels nostres animal. Potser entre tots hauríem de tenir una mica més de consciència cívica, no??

dimarts, 8 d’abril del 2008

Conchita - Puede ser

Potser perquè ara em sento així...

dijous, 3 d’abril del 2008

CANVI DE FEINA

La Setmana Santa ja ha passat, i jo em vaig fer fotre l’Ermita perquè el dilluns de Pascua treballava a Tortosa. Sabia que el dimecres següent tenia una prova escrita al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre per ser Tècnica Educativa del Servei d’Intervenció en Famílies, però no sabia si jo tenia el perfil per aquesta feina, o sigui que vaig anar a treballar i el dimecres a la prova escrita i l’entrevista.

Vaig sortir del Consell, amb una sensació estranya, sabia que m’havia anat bé, però no lo suficient com per a què em donessin la feina, i el divendres me van trucar.

Me vaig quedar blanca i sense paraules quan em van dir que havia estat seleccionada, era la meva gran oportunitat!!!
Desprès de les trucades de rigor (mama, papa, teta, cosina, Roger) vaig trucar a la directora del CRAE on treballo i li vaig dir "Adiós con el corazón que con el alma no puedo"!!!

I avui ha estat el meu últim dia de feina al CRAE, ha estat estrany, tant que em va costar acostumar-me als nens, als horaris, als educadors... i avui tenia la sensació que deixava una part de la meva vida entre aquelles quatre parets. Però així és la vida. Em sap greu deixar-ho, però crec que he d’afrontar amb molta il·lusió aquesta nova etapa de la meva vida, i penso fer-ho. Així que propera parada CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE.
Ens veiem pel camí...

dimecres, 12 de març del 2008

El dia següent a l’Alguer el Jan i la Janna van decidir despertar-se aviat per poder anar a conèixer aquell recondit lloc on encara es parlava català. Eren les nou del mati que ja estaven desperts i en ganes de caminar (bé això últim potser no tant...) Van decidir dutxar-se i anar a conèixer l’Alguer. El fet de dutxar-se va ser complicat... ja us vaig explicar quin tipus de cambra de bany tenia la pensió... però bé, cap allà a les 10 del mati ja estaven preparats (o no) per tot el que els esperava el dia.
El primer que van fer els nostres aventurers va ser anar a una oficina d’informació, per saber quines coses es poden visitar a la ciutat. La noia de l’oficina va ser molt amable i parlava amb un català perfecte, fins i tot es van sorprendre de que els tríptics estiguessin escrits en català (la Janna va pensar; “això ni a Barcelona...”)
Van començar (i acabar) pel casc antic, van veure muralles i esglésies, catedrals i fortificacions, mar i casetes menudes, però és van adonar que només eren les dotze del migdia i ja havien acabat de veure l’Alguer.

Així doncs i seguint les instruccions de la oficina de turisme van decidir anar a buscar un cotxe per poder recorre part de l’illa. Al primer lloc on van anar els van atendre molt bé semblaven persones de confiança, però demanaven 114 euros per un Fiat Panda, els va sembla massa car i van triar una altra oficina per demanar el cotxe... (gran error...) A l’altra oficina els oferien el mateix cotxe pel mòdic preu de 80 euros (tota una ganga...) Van decidir agafar-lo i van quedar que a les 4 de la tarda estaria el cotxe preparat a l’oficina de l’Alguer ciutat.

Amb el tema del cotxe solucionat i tres dies per endavant per gaudir d’unes vacances, van anar a dinar. Però van cometre un gran error (un altre...) es van deixar informar per una agent de trànsit poc espavilada (per dir-ho d’alguna manera...) Total que quan van trobar el restaurant era un espanyol regentat per una canària que de català res de res però d’espanyol tot el que vulguis!!!! Ballarien de flamenc per aquí, tortilla espanyola per allà, castanyueles... Tot un triomf!!!! Total que aquesta va ser la primera estafada del dia, un total de 45 euros d’estafa per una amanida i uns espaguetis, visca l’Alguer!!!

A les 4 de la tarda el Jan i la Janna ja estaven esperant el cotxe impacients per veure si fora de l’Alguer les coses funcionaven millor, i van passar les quatre, les quatre i quart, les quatre i mitjà, les cinc, i el tio que ni aparèixer, al final cansats van decidir trucar, en 20 llarguíssims minuts més van ser allí. Va venga que només em perdut dues hores... Quan ja ho tenien tot solucionat el Jan va treure la seva flamant i novíssima targeta de crèdit sense relleu, i el xaval els fot a dir que amb allò no pot fer res que si no té relleu na de na de na... au tocat los... però on estem, a Somàlia???? Per un relleu no ens pots donar un cotxe??? Siusplau!!!!! Pos res que al final van anar al pobre home de la primera agència a demanar-li que per favor els deixés un cotxe. L’home sense més problemes els va deixar el Fita Panda que ja tenien aparaulat des del mati a un miserable preu de 130 euros (en rebaixa inclosa...) amb 200 euros més de fiança que els hi tornarien quan a la tornada comprovessin que el cotxe estava en perfectes condicions... Però si els italians condueixen com a bojos!!!! 200 euros perduts!!!!

El final del dia els va regalar una magnifica posta de Sol a una reserva natura al costat del mar, Porto Conde, cotxe en ma i 400 euros menys a la butxaca, però contents de ser a l’Alguer junts.


El sopar en el pròxim episodi...

dijous, 28 de febrer del 2008

Veien l’evolució que ha tingut la història del Jan i la Jana, que només ha tingut un comentari (és que ni Patri no m’ha dit res!!!) crec que millor deixar la història enrera, i passar a parlar de coses importants.

Com me semble que ja vaig anunciar, estic treballant d’Educadora Social, fins ara només com auxiliar, però a partir del mes que ve (si puc) començaré a treballar com a Educadora Social de veritat (o sigui cobrant el que em pertoca, perquè les funcions ja les faig…). Que significa això?? Pos que he anat a buscar el certificat del títol i a reconèixer tots els crèdits que em qudaven. O sease que a partir d'avui ja me podreu tractar de Senyora i no de Senyoreta com fins ara!!!!

Prometo una actualització millor, però és que avui no estic inspirada...

dissabte, 16 de febrer del 2008

EL JAN I LA JANA (I PART)

Per Reis el Jan va decidir regalar-li un viatge a la Jana, un viatge que a ella li feia molta il·lusió, però que ell no ho sabia. Van anar a l’Alguer. La Jana creia molt en la independència dels Països Catalans. Potser era una utopia però ella hi creia i per això li feia molta il·lusió anar a veure un lloc recondit d’una illa on, segons deien encara s’hi parlava català.

La Jana era de molt lluny de l’aeroport de Girona, que era des d’on sortia l’avió que els portaria cap al seu primer viatge junts. Va decidir anar per autopista. Era la primera vegada que hi passaria i estava una mica nerviosa (llegir cagada). La veritat és que no va tenir cap problema, encara que el fet de passar per autopista li costes un dineral que feia por de veure, a sobre d'estar un bon tros en obres, però estava contenta pel viatge i per veure el seu estimat.

Quan va arribar a Girona encara és va haver d’esperar a que el Jan sortís de treballar. No va ser massa estona, però a ella li feia molta ràbia haver-se d’esperar. Van decidir que deixarien els dos cotxes (que per cert els dos tenien la mateixa marca de cotxe i gairebé del mateix color... hi havia moltes coincidències en la seva vida com el nom, el cotxe...) a casa el germà del Jan i que aquest els portaria a l’aeroport i els vindria a buscar desprès de quatre dies de viatge.
Van arribar a l’aeroport en molt temps d’antelació, No van tenir massa problemes en embarcar, tot i que el Jan ja va comprovar la primera estafa del viatge, li van fer embarcar una maleta que hauria pogut pujar a l’avió sense problemes, però no van dir res.

Abans de marxar de Girona (llegir Vilubí d’Unyar com diuen ells... (Vilobí d’Onyar a casa meva) van trucar a la pensió que tenien reservada per, avisar a la mestressa, per a que els anés a buscar a l’aeroport de l’Alguer. En arribar a la ciutat van tornar a tenir una nova sorpresa, la dona que els havia d’anar a buscar no hi era i la Jana tan previsora ella, ja es començava a posar nerviosa... En uns 15 minuts va arribar, sembla que l’avió va arribar més aviat del previs (si xiquets si, tan acostumats com estem dels retards quan arriben aviat no ens en sabem avenir...). La senyora els va portar cap a l’Alguer ciutat, i els va fer una mica de visita guiada mentre arribaven a la pensió. Al final ella, en un català macarrònic, va dir, és aquí!, el Jan i la Jana és van quedar mirant-s’ho perquè no entenien res, allà al davant només hi havia un edifici de cases, sense cap cartell anunciant la pensió ni res de res. La mestressa va aparcar i els va fer anar cap a una porta. La Janna va pensar, amb els diners que ens costa ara hi haurà una recepció de les que fan por de veure, pos no, hi havia un miserable ascensor, que els va conduir fins al tercer pis. Allà van trobar-se amb el que és un bloc de pisos normal i corrent. La senyora va obrir la porta i van entrar a un pis, els va conduir cap a la cuina i allà van firmar els papers per a poder-se quedar a dormir, entre gots de llet, pastes i tot el necessari per a l’esmorzar el dia següent, que ells no pensaven pagar.

Desprès els va ensenyar l’habitació, Ai mare l’habitació!!!!! Era una habitació de matrimoni, amb una decoració de l’any de la Pepa i amb un llençols d’aquells de la iaia quan és volia fer la moderna, a més a més com que no havien pagat el suplent per tenir WC, el tenien fora de l’habitació, la veritat millor. Era un lavabo de color rosa, amb una dutxa que sortia un rajolinet d’aigua entre calenta i freda (més freda que calenta) amb una finestra, aquesta a diferencia de la de l’habitació (que donava a un pati interior lleig com pegar a un pare), aquest donava al carrer, per la qual entrava un fred que trencava les pedres.

Van decidir dormir allà i pensar que estaven de vacances i que no volien preocupar-se pels llençols o pel lavabo, i és van adormir inconscients de que aquest viatge els canviaria la vida per sempre. MAI més tornarien a anar a l’aventura...

CONTINUARÀ...

dijous, 24 de gener del 2008

CASI EDUCADORA SOCIAL...

L’11 de juliol de l’any passat, vaig decidir crear-me un bloc, ho feia, una mica cansada de que ma mare me digués que si no tens bloc no ets persona, i també perquè tenia ganes de donar la meva opinió del món en general.

El mes de juliol va ser un mes molt esperat per mi, ja que vaig aconseguir ser estudiant en pràctiques, una cosa buscada feia gairebé un any. Quan vaig crear el meu perfil, vaig decidir anunciar-ho a tothom. Durant aquests 7 mesos tothom, qui ha volgut, ha pogut observar que era estudiant en pràctiques, fins avui.

Si, si senyores i senyors, avui ja no sóc estudiant en pràctiques. Avui ja sóc casi educadora social. I dic casi, perquè a mi el cuento de la lechera ja em va passar una vegada i no hi tornaré, us ho asseguro!!

Me queda exactament una setmana per començar a ser educadora social de veritat.
El divendres que ve, o sigui el dia 1 de febrer, començo a treballar al centre on he estat fent pràctiques. Si sóc masoca, però bueno des de dintre se canvien les coses no???

Però lo millor de tot és que com que necessito un cotxe per poden ara a treballar, muns pares me compren UNCOTXECOMLODELPAPAPERÒDECOLORBLAU, ai no, muns pares me donen ELCOTXEDELPAPADECOLORBLAU, que voleu tot no se pot tindre a n’esta vida!!!!!!!

dimecres, 23 de gener del 2008

DEMÀ

Demà pot ser el millor dia de la meva vida, o potser el pitjor. Només volia que tothom ho sabés...

Demà prometo explicar-ho tot.

dimecres, 16 de gener del 2008

MEM 2

M’han nominat a un altre Mem... i tot i que hauria d'estar acabant la memòria de pràctiques, me prendré uns minuts per a contestar-lo:

1 - Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
El fet d’accedir-hi és relativament habitual.

2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?
Una fatada que fa por, tinc un munt de llibres sobre educació social, el cendrer, el tabac, la memòria d'Ester... Si no ho arreglo aviat ma mare me matarà!!!

3 - Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió?
La primera part del Cor de la Ciutat

4 - Sense mirar, quina hora és?
Les 20:00h

5 - Ara mira, quina hora és?
Les 20:05 h

6 - Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes?
A ma mare parlant amb ma tieta que també està de baixa i les dos s’avorreixen...

7 - Quant de temps vas estar fora el dia que vas estar més temps al carrer?
Ni ho recordo, no crec que hagi estat més de 12 hores al carrer mai... sóc molt de casa jo...

8 - Abans d’estar escrivint al bloc, que estaves fent?
Intentar acabar la memòria de pràctiques que demà he d’entregar a Tortosa...

9 - Què portes posat ara mateix?
Texans, samarreta de color verd i sabates (avui no m’he posat la bata perquè he anat a Lleida...)

10 - Vas somiar ahir?
Suposo però no ho recordo

11 - Quan de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure?
Molt

12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs?
Moltes lleixes plenes de llibres, i de fato divers, a més a més és una habitació amb fusta a les parets (gràcies al papa...)

13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?
Amb la professió que he escollit lo estrany és que no vegis coses rares cada dia...

14 - Quina és la última pel·lícula que has vist?Sencera, Entre copes, no tinc temps de mirar pel·lícules

15 - Si et fessis multimilionari de la nit al dia..què compraries?
Un viatge per fer la volta al món 5 vegades, i encara hi hauria llocs que no hauria vist!!

16 - Alguna cosa sobre tu:
Que dintre de poquet hauré de començar a dir: Roser; Educadora Social (o això espero...)

17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?
Donaria felicitat a totes aquelles persones que no ho són.

18 - T’agrada ballar?
M’agrada quan no me veu ningú, perquè tinc un estilazo...

19 - Què en penses d’en George Bush?
Que millor si se’l tragués la Terra...

20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?Independència (Indepe pels amics) o Llibertat

21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Marc

22 - T’agradaria viure a l’estranger?
Si, per un temps però en tarifa plana a Ryanair per poder tornar molt sovint a casa

23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
Si arribo al Cel i me diu algo t'ho prometo que torno a baixar de por que tindria!!

24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:
Només nominaré a la Leonarda (Laia pels amics), que així s’estrena en això dels Mems. Ara que qui el vulgui fer que el faigo!!!

dijous, 10 de gener del 2008

TRES COSETES!!

Ho sé, ho reconec i ho sento. Fa segles que no actualitzo el bloc, però tot té una explicació a aquesta vida. He estat molt liada amb les pràctiques, lo Nadal, la fira, les neules, los regalos que no he tingut i totes estes coses que té la vida...
Però tranquils que ja sóc aquí, encara estic súper liada però intentaré actualitzar una mica més sovint.

Primer de tot donar-vos una mala noticia; no, muns pares no me van comprar el cotxe, ja sé que tots estàveu mirant pel poble a veure si me veieu en cotxe nou, però no, no man comprat lo cotxe... (ara és quan tothom fa ooooooooohhhhhhhhhh!!!!)

Segon volia parlar d’una bona amiga que el dissabte complirà el seu somni de marxar d’aquest poble per anar a treballar fora, concretament a Gal·les, on s’hi estirà quatre mesos (que se diu ràpid...) i on estic segura estarà súper bé, aprendrà moltíssim i segur que al maig hi haurà ploreres perquè no voldrà tornar. Des d’aquí, Laia que té vagi molt bé!!!!


I el tercer és que avui he entrat per primer cop a la Nova i flamant Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida i en volia parlar una miqueta. Ja fa uns dies una blocaire flixanca reconeguda ja en va parlar.
Parlava de lo contents que hauríem d’estar perquè fugim de la Caparrella i en principi anem a un nou lloc més a prop de tot arreu. Si, si més a prop de tot arreu, però era necessari fer-ho tan aviat? Avui com ja he dit hi he anat i no sé com s’ho faran però no crec que fer classes mentre el lampista de torn està ficant la llum a la classe del costat no deu ser molt còmode.
Ara això si no cal que us preocupeu que de disseny és!!! I com que és de disseny no tindrem problemes, les classes no ressonaran, no hi haurà pols i es podran fer unes classes que donaran gust sense ni un trist ordinador!!!
Ho reconec tinc previst acabar la meva carrera el dia 31 de gener, i no tinc previst continuar estudiant i menys a la UDL, però considero que per la gent que és queda com Norma es mereixen una facultat com Déu mana però ja des d’un bon principi. Crec que s’han precipitat, tot i que fa ben bé 6 anys, o més que l’estan construint!!