dimarts, 2 d’octubre del 2007

Principis i necessitats

El dia 3 d’octubre farà un any que va començar tot. Va començar un any de disgustos i males ratxes, suposo que ara ja ha acabat tot. Ara per ara em trobo que demà he de començar les pràctiques a un centre que no se si m’agradarà, que no sé si m’hi trobaré a gust i que a més a més no sé si seré capaç de fer-me responsable (tot i que indirectament) de l’educació d’un menor amb una història de vida força tràgica.

Necessito pensar que en la meva vida he treballat de moltes coses i molts (massa) cops he pensat que no seria capaç d’aguantar-ho i al final me’n he sortit. Necessito pensar que aquest cop serà igual i que sóc capaç de fer un PEI un PEC i lo que més vulgon!!!!!

Però en aquest moment estic força desanimada, tan amb el centre com amb la Universitat, i espero que en un setmana o dos tot estigui solucionat i pensi que aquest post és inútil, però ara per ara encara necessito convencem a mi mateixa de què si que sóc capaç de fer això i moltes altres coses!!! A mi mai m’han caigut els anells per haver de fer una feina, però ara parlo d’un problema de capacitats que no sé si realment tinc!!
Continuarem informant...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei Roser!!!

Així que comences aviat les pràctiques... Bé, jo tenia una sensació igual a la teua quan vaig començar a treballar de "lo meu" que és això que se suposa que fas una vegada has acabat la carrera... Si seràs capaç o no, no sé, això ja ho aniràs veient. Però el més important és que, facis el que facis, et cregues que és important i que val la pena. I això, pel poc que et conec, em sembla que ja ho tens.

Així que, il·lusionat en lo que comences i posa-hi energia i temps. És a dir ocupate'n en comptes de preocupar-te... I quan t'equivoquis en alguna cosa, celebra-ho, perquè serà això el que mostrarà el veritable aprenentatge.

Molta sort guapa i confia en tu mateixa, donat temps per anar aprenent i, sobretot, disfruta-ho perquè mai torna a ser tant bonic com quan comences...

Dora Cervelló ha dit...

Jo estic segura que te'n sortiràs i molt i molt bé.
Per la feina no n'hi ha prou en fer-la, t'ha d'agradar i t'ha d'il·lusionar i a tu no et falta ni una cosa ni l'altra, endavant, ara només són quatre dies i desprès vindrà l'examen definitiu, el que no te l'aprovaran ni te'l suspendran a la Universitat, serà l'examen del cada dia que caldrà viure per sortir-ne amb èxit.
Anims, que et costa molt poc enfonsar-te!!!!

Roser ha dit...

Gràcies pels ànims AN i Dora , la veritat és que havent començat m'ha sorprès una mica tot, però ara vec que si que serè capaç de fer-ho, com diuen aquells d'aqui al costat: Por mis cojones!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Preciosa, q son aquests anims???
Saps perfectament que te'n sortiras pero suposo q tots els principis fan por (t'ho dic per la meva propia experiencia). La setmana passada tenia por i em preguntava q que feia aqui dalt, sola i sense entendre res! Aquesta setmana continuo sense entendre res pero ja m'hi sento mes agust.
Te n'adones q les dos estem vivint experiencies totalment noves per nosaltres? Ho hem d'aprofitar!!!
Molts anims i ens veiem la setmana q ve (arribo dijous a les 21.30 a reus!!!).

T'estimo molt!
laia

Per cert, no poso accents pq aqui son tant estranys q no saben ni el q son!!! jeje.

Laia ha dit...

Tens aquestes capacitats que ara dubtes tenir, n'estic segura. I és normal que et costi al començament. Jo sempre dic que, encara ara, no sé si he estudiat allò de què treballaré, o si seré capaç de dedicar-me a aquest món. Però si ho hem triat és per alguna cosa. I serem perfectament capaces de fer-ho. Segur.

Ànims i besitos!!!

Anònim ha dit...

Eiii!!
q no te senta jo dir q no ets capaç d'algo!!
Tot lo nou ens causa intriga, inseguritat, mil dubtes, ansietat, negit...massa coses, però tot aixó s'esfuma amb el sentiment de satisfacció de quan veus que pots fer-ho!
per cert, esta tarde vaig a una entrevista de feina a Reus, ja t'explicaré!ah! i vaig anar ahir al consell comarcal...setmana completita!la setmana q ve te poso al dia!

besitossss

Patri