diumenge, 4 de novembre de 2007

El meu iaio mai va ser una persona amb la que jo tingués molta relació, com si que ho havia estat l’avi per part de pare, però si que era una persona amb la qual des de la seva serietat sempre tenia alguna paraula a la boca per fer-te riure. Era tot un personatge. Una persona seriosa com la que més, que durant tota la seva vida va posar fils elèctrics a tot el poble de Flix, per mòdics preus que moltes vegades eren inexistents.
Desprès al jubilar-se es va dedicar gairebé exclusivament a treballar la terra. Tenia l’hort més net i polit de Flix, i a casa seva tothom hi podia anar a buscar patates i tomates i tot el que calgués, per què, això si que ho tenia el meu iaio era la persona més generosa que he conegut mai.

Era una persona molt culta, però l’esclat de la guerra i la pobresa de viure en un poble van fer que mai pogués arribar a ser res més que un electricista (un dels millors això si!!) Sempre duia algun llibre sota el braç i passava les estones mortes (les poques que tenia...) llegint.

Com ja he dit abans jo no vaig tenir mai massa bona relació amb ell, no per què no el volgués, si no per què ell era així. Ell era una persona que feia les seves coses sense fer massa soroll, però tothom el coneixia!! A més a més jo només tenia 12 anys quan ell va morir, i no era molt conscient de què ell es podia morir i que tot allò que ell sabia també moriria amb ell.

M’agrada recordar-lo com la persona que als dinars de Nadal sempre ens sorprenia amb una cançó nova per cagar el tronc, o recordar-lo explicant els acudits més originals sota aquell rostre seriós que tenia. Però el que sempre li agrairé serà la devoció que tenia per a què als seus, no els faltes mai res.
Això és com un petit homenatge a ell, ara que ja fa 9 anys que no està entre nosaltres.

1 comentari:

Dora Cervelló ha dit...

Va ser un home discret que va viure una vida discreta, i inclòs va morir d'una manera discreta. Mai va voler molestar a ningú