dimarts, 22 d’abril del 2008
dilluns, 14 d’abril del 2008
divendres, 11 d’abril del 2008
LA JUNNA
Tinc un gos, se diu Junna i ja és molt gran. Me la van regalar quan jo en tenia 11 perquè m’encanten els animals i ma mare cansada de sentir-me al final va abdicar i me’l va comprar.
Juntament amb el gos, va vindre un aparatet estrany que servia per a recollir les defecacions (que reguapet m’ho he fet vindre per no dir merda) de la Junna, és tractava d’una capseta que s’obria pels cantons, amb la qual, i desprès d’haver-hi posat una bosseta, podies recollir-ho sense haver-ho de tocar.
Desprès el meu pare va portar de Reus unes bossetes molt mones, amb la mateixa funció.
A casa sempre s’ha recollit, amb aparatet, bossetes xules, o bosses del Plus, perquè som molt conscients de que la caguerada de la Junna no l’ha de recollir ningú més que nosaltres.
Al cap d’un temps quan a la meva àvia li van regalar un altre gos també la vam fer ser conscient de que ho recollís, i continua fent-ho.
L’altre dia passejant la Junna em vaig acostar fins al pavelló municipal de Flix, on hi vaig trobar un cartellet (per petit que era) on hi posava que per ser cívics havíem de recollir les defecacions dels nostres animals, i jo me vaig preguntar, Cal?? De veritat que encara hi ha “persones” que, quan el gos fa les seves necessitats allí s’ho deixen?? A veure les coses com siguin, és una mica fastigós anar amb la bosseta plena de regalets de la Junna, i més quan aquesta és, com ho podria dir... sucosa, però és el meu gos i no es pot anar deixant per allà, la merdeta...
M’agradaria veure a aquestes persones que no ho recullen, quina cara fan quan en xafen una, que fan? Deuen pensar, calla que aniré a fer una Primitiva que això segur que em porta sort??? Siusplau, no cal que ens posin cartellets explicatius del que s’ha de fer amb les restes dels nostres animal. Potser entre tots hauríem de tenir una mica més de consciència cívica, no??
La Junna celebrant el seu onzè aniversari, bueno i jo el meu vint-i-dosè
La Junna és l’ama de casa, fa el que li dona la gana, dorm quan vol, menja quan té gana... vamos tot allò que voldríem fer tots i no podem, però la Junna també fa les seves necessitats, i evidentment les fa al carrer.Juntament amb el gos, va vindre un aparatet estrany que servia per a recollir les defecacions (que reguapet m’ho he fet vindre per no dir merda) de la Junna, és tractava d’una capseta que s’obria pels cantons, amb la qual, i desprès d’haver-hi posat una bosseta, podies recollir-ho sense haver-ho de tocar.
Desprès el meu pare va portar de Reus unes bossetes molt mones, amb la mateixa funció.
A casa sempre s’ha recollit, amb aparatet, bossetes xules, o bosses del Plus, perquè som molt conscients de que la caguerada de la Junna no l’ha de recollir ningú més que nosaltres.
Al cap d’un temps quan a la meva àvia li van regalar un altre gos també la vam fer ser conscient de que ho recollís, i continua fent-ho.
L’altre dia passejant la Junna em vaig acostar fins al pavelló municipal de Flix, on hi vaig trobar un cartellet (per petit que era) on hi posava que per ser cívics havíem de recollir les defecacions dels nostres animals, i jo me vaig preguntar, Cal?? De veritat que encara hi ha “persones” que, quan el gos fa les seves necessitats allí s’ho deixen?? A veure les coses com siguin, és una mica fastigós anar amb la bosseta plena de regalets de la Junna, i més quan aquesta és, com ho podria dir... sucosa, però és el meu gos i no es pot anar deixant per allà, la merdeta...
M’agradaria veure a aquestes persones que no ho recullen, quina cara fan quan en xafen una, que fan? Deuen pensar, calla que aniré a fer una Primitiva que això segur que em porta sort??? Siusplau, no cal que ens posin cartellets explicatius del que s’ha de fer amb les restes dels nostres animal. Potser entre tots hauríem de tenir una mica més de consciència cívica, no??
dimarts, 8 d’abril del 2008
dijous, 3 d’abril del 2008
CANVI DE FEINA
La Setmana Santa ja ha passat, i jo em vaig fer fotre l’Ermita perquè el dilluns de Pascua treballava a Tortosa. Sabia que el dimecres següent tenia una prova escrita al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre per ser Tècnica Educativa del Servei d’Intervenció en Famílies, però no sabia si jo tenia el perfil per aquesta feina, o sigui que vaig anar a treballar i el dimecres a la prova escrita i l’entrevista.
Vaig sortir del Consell, amb una sensació estranya, sabia que m’havia anat bé, però no lo suficient com per a què em donessin la feina, i el divendres me van trucar.
Me vaig quedar blanca i sense paraules quan em van dir que havia estat seleccionada, era la meva gran oportunitat!!!
Desprès de les trucades de rigor (mama, papa, teta, cosina, Roger) vaig trucar a la directora del CRAE on treballo i li vaig dir "Adiós con el corazón que con el alma no puedo"!!!
I avui ha estat el meu últim dia de feina al CRAE, ha estat estrany, tant que em va costar acostumar-me als nens, als horaris, als educadors... i avui tenia la sensació que deixava una part de la meva vida entre aquelles quatre parets. Però així és la vida. Em sap greu deixar-ho, però crec que he d’afrontar amb molta il·lusió aquesta nova etapa de la meva vida, i penso fer-ho. Així que propera parada CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE.
Ens veiem pel camí...
Vaig sortir del Consell, amb una sensació estranya, sabia que m’havia anat bé, però no lo suficient com per a què em donessin la feina, i el divendres me van trucar.
Me vaig quedar blanca i sense paraules quan em van dir que havia estat seleccionada, era la meva gran oportunitat!!!
Desprès de les trucades de rigor (mama, papa, teta, cosina, Roger) vaig trucar a la directora del CRAE on treballo i li vaig dir "Adiós con el corazón que con el alma no puedo"!!!
I avui ha estat el meu últim dia de feina al CRAE, ha estat estrany, tant que em va costar acostumar-me als nens, als horaris, als educadors... i avui tenia la sensació que deixava una part de la meva vida entre aquelles quatre parets. Però així és la vida. Em sap greu deixar-ho, però crec que he d’afrontar amb molta il·lusió aquesta nova etapa de la meva vida, i penso fer-ho. Així que propera parada CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE.
Ens veiem pel camí...
dimecres, 12 de març del 2008
El dia següent a l’Alguer el Jan i la Janna van decidir despertar-se aviat per poder anar a conèixer aquell recondit lloc on encara es parlava català. Eren les nou del mati que ja estaven desperts i en ganes de caminar (bé això últim potser no tant...) Van decidir dutxar-se i anar a conèixer l’Alguer. El fet de dutxar-se va ser complicat... ja us vaig explicar quin tipus de cambra de bany tenia la pensió... però bé, cap allà a les 10 del mati ja estaven preparats (o no) per tot el que els esperava el dia.
El primer que van fer els nostres aventurers va ser anar a una oficina d’informació, per saber quines coses es poden visitar a la ciutat. La noia de l’oficina va ser molt amable i parlava amb un català perfecte, fins i tot es van sorprendre de que els tríptics estiguessin escrits en català (la Janna va pensar; “això ni a Barcelona...”)
Van començar (i acabar) pel casc antic, van veure muralles i esglésies, catedrals i fortificacions, mar i casetes menudes, però és van adonar que només eren les dotze del migdia i ja havien acabat de veure l’Alguer.
Així doncs i seguint les instruccions de la oficina de turisme van decidir anar a buscar un cotxe per poder recorre part de l’illa. Al primer lloc on van anar els van atendre molt bé semblaven persones de confiança, però demanaven 114 euros per un Fiat Panda, els va sembla massa car i van triar una altra oficina per demanar el cotxe... (gran error...) A l’altra oficina els oferien el mateix cotxe pel mòdic preu de 80 euros (tota una ganga...) Van decidir agafar-lo i van quedar que a les 4 de la tarda estaria el cotxe preparat a l’oficina de l’Alguer ciutat.
Amb el tema del cotxe solucionat i tres dies per endavant per gaudir d’unes vacances, van anar a dinar. Però van cometre un gran error (un altre...) es van deixar informar per una agent de trànsit poc espavilada (per dir-ho d’alguna manera...) Total que quan van trobar el restaurant era un espanyol regentat per una canària que de català res de res però d’espanyol tot el que vulguis!!!! Ballarien de flamenc per aquí, tortilla espanyola per allà, castanyueles... Tot un triomf!!!! Total que aquesta va ser la primera estafada del dia, un total de 45 euros d’estafa per una amanida i uns espaguetis, visca l’Alguer!!!
A les 4 de la tarda el Jan i la Janna ja estaven esperant el cotxe impacients per veure si fora de l’Alguer les coses funcionaven millor, i van passar les quatre, les quatre i quart, les quatre i mitjà, les cinc, i el tio que ni aparèixer, al final cansats van decidir trucar, en 20 llarguíssims minuts més van ser allí. Va venga que només em perdut dues hores... Quan ja ho tenien tot solucionat el Jan va treure la seva flamant i novíssima targeta de crèdit sense relleu, i el xaval els fot a dir que amb allò no pot fer res que si no té relleu na de na de na... au tocat los... però on estem, a Somàlia???? Per un relleu no ens pots donar un cotxe??? Siusplau!!!!! Pos res que al final van anar al pobre home de la primera agència a demanar-li que per favor els deixés un cotxe. L’home sense més problemes els va deixar el Fita Panda que ja tenien aparaulat des del mati a un miserable preu de 130 euros (en rebaixa inclosa...) amb 200 euros més de fiança que els hi tornarien quan a la tornada comprovessin que el cotxe estava en perfectes condicions... Però si els italians condueixen com a bojos!!!! 200 euros perduts!!!!
El final del dia els va regalar una magnifica posta de Sol a una reserva natura al costat del mar, Porto Conde, cotxe en ma i 400 euros menys a la butxaca, però contents de ser a l’Alguer junts.
El sopar en el pròxim episodi...
El primer que van fer els nostres aventurers va ser anar a una oficina d’informació, per saber quines coses es poden visitar a la ciutat. La noia de l’oficina va ser molt amable i parlava amb un català perfecte, fins i tot es van sorprendre de que els tríptics estiguessin escrits en català (la Janna va pensar; “això ni a Barcelona...”)
Van començar (i acabar) pel casc antic, van veure muralles i esglésies, catedrals i fortificacions, mar i casetes menudes, però és van adonar que només eren les dotze del migdia i ja havien acabat de veure l’Alguer.
Així doncs i seguint les instruccions de la oficina de turisme van decidir anar a buscar un cotxe per poder recorre part de l’illa. Al primer lloc on van anar els van atendre molt bé semblaven persones de confiança, però demanaven 114 euros per un Fiat Panda, els va sembla massa car i van triar una altra oficina per demanar el cotxe... (gran error...) A l’altra oficina els oferien el mateix cotxe pel mòdic preu de 80 euros (tota una ganga...) Van decidir agafar-lo i van quedar que a les 4 de la tarda estaria el cotxe preparat a l’oficina de l’Alguer ciutat.
Amb el tema del cotxe solucionat i tres dies per endavant per gaudir d’unes vacances, van anar a dinar. Però van cometre un gran error (un altre...) es van deixar informar per una agent de trànsit poc espavilada (per dir-ho d’alguna manera...) Total que quan van trobar el restaurant era un espanyol regentat per una canària que de català res de res però d’espanyol tot el que vulguis!!!! Ballarien de flamenc per aquí, tortilla espanyola per allà, castanyueles... Tot un triomf!!!! Total que aquesta va ser la primera estafada del dia, un total de 45 euros d’estafa per una amanida i uns espaguetis, visca l’Alguer!!!
A les 4 de la tarda el Jan i la Janna ja estaven esperant el cotxe impacients per veure si fora de l’Alguer les coses funcionaven millor, i van passar les quatre, les quatre i quart, les quatre i mitjà, les cinc, i el tio que ni aparèixer, al final cansats van decidir trucar, en 20 llarguíssims minuts més van ser allí. Va venga que només em perdut dues hores... Quan ja ho tenien tot solucionat el Jan va treure la seva flamant i novíssima targeta de crèdit sense relleu, i el xaval els fot a dir que amb allò no pot fer res que si no té relleu na de na de na... au tocat los... però on estem, a Somàlia???? Per un relleu no ens pots donar un cotxe??? Siusplau!!!!! Pos res que al final van anar al pobre home de la primera agència a demanar-li que per favor els deixés un cotxe. L’home sense més problemes els va deixar el Fita Panda que ja tenien aparaulat des del mati a un miserable preu de 130 euros (en rebaixa inclosa...) amb 200 euros més de fiança que els hi tornarien quan a la tornada comprovessin que el cotxe estava en perfectes condicions... Però si els italians condueixen com a bojos!!!! 200 euros perduts!!!!
El final del dia els va regalar una magnifica posta de Sol a una reserva natura al costat del mar, Porto Conde, cotxe en ma i 400 euros menys a la butxaca, però contents de ser a l’Alguer junts.
El sopar en el pròxim episodi...
dijous, 28 de febrer del 2008
Veien l’evolució que ha tingut la història del Jan i la Jana, que només ha tingut un comentari (és que ni Patri no m’ha dit res!!!) crec que millor deixar la història enrera, i passar a parlar de coses importants.
Com me semble que ja vaig anunciar, estic treballant d’Educadora Social, fins ara només com auxiliar, però a partir del mes que ve (si puc) començaré a treballar com a Educadora Social de veritat (o sigui cobrant el que em pertoca, perquè les funcions ja les faig…). Que significa això?? Pos que he anat a buscar el certificat del títol i a reconèixer tots els crèdits que em qudaven. O sease que a partir d'avui ja me podreu tractar de Senyora i no de Senyoreta com fins ara!!!!
Prometo una actualització millor, però és que avui no estic inspirada...
Com me semble que ja vaig anunciar, estic treballant d’Educadora Social, fins ara només com auxiliar, però a partir del mes que ve (si puc) començaré a treballar com a Educadora Social de veritat (o sigui cobrant el que em pertoca, perquè les funcions ja les faig…). Que significa això?? Pos que he anat a buscar el certificat del títol i a reconèixer tots els crèdits que em qudaven. O sease que a partir d'avui ja me podreu tractar de Senyora i no de Senyoreta com fins ara!!!!
Prometo una actualització millor, però és que avui no estic inspirada...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
