diumenge, 23 de desembre del 2007

Segona fase de la operació vulluncotxecomlodelpapaperodecolorblaupernadal

Fase; Fer pena/ ultimàtum

Pels que no me coneixeu, us diré que tinc una germana més gran (ara en té 26 i està soltera...), ella se va treure el carnet de conduir als 18 justos, fent-me quedar malament a mi quan en 19 encara no el tenia tot i tindre un professor d’autoescola a casa... a lo que anava, que els meus pares quan se va treure el carnet li van comprar un cotxe, un Fiat Uno, que vés no és que anés molt i molt bé, però la xiqueta se podia desplaçar... Seguidament la nena va començar a treballar a Tortosa i no sé com se va apoderar del cotxe que per llei li tocava a ma mare. Mun pare anava a treballar amb lo cotxe de la feina i man germana amb lo cotxe de mun pare. Desprès, quan va tenir una mica de diners se va comprar un cotxe per ella sola i el que teníem va passar a ser propietat de la meva cosina Ester (otra...) O sigui que al final la que sempre s’ha quedat sense cotxe he estat jo.
No cal ser cap llumenera per ser conscient de que sempre he estat menyspreada per la meva família. I que ja que estic a punt d’acabar la carrera és de sentit comú que la meva família es gastin els calerons en comprar-me un cotxe!


Conclusió final: o muns pares me compren un cotxecomlodelpapaperodecolorblaupernadal, o els denunciaré, ara que diuen que pegar una hòstia a tun fill és delicte, jo he patit maltractament motoristic per part d’ells!!

O sigui que o us poseu les piles o ja sabeu a lo que us afronteu...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Lo teu si que és maltractament psicològic als teus pares (parricidi).
Vés i pregunta-ho a tots aquells que m'han de pujar a mitja costa perquè la meua filla petita s'ha apoderat de l'únic cotxe que m'he comprat a la meua vida, i ho vaig fer quan tenia més de 50 anys.

Anònim ha dit...

Germaneta, la història no és exactament com la contes, no és per res.
Quan vaig fer 18 anys, me van comprar un cotxe, per anomenar-lo d'alguna manera, que servie per anar, com a molt, a 50 KM a la rodona. Dir també, que la gasolina i altres gastos derivats, se pagaven de la meua butxaca.
Quan este cotxe va dir prou, tun pare, me va VENDRE lo seu cotxe, així que d'apoderar res! I després, este cotxe, l'està acabant de pagar ta cusina.
Per contra, quan he pogut econòmicament, m'he comprat un altre cotxe, que per cert, utilitzes quan te dóne la gana i, a més, NO pagues ni gasolina ni els gastos que se'n deriven. Així que, menos pena i menos ultimàtums, i quan pugos pagar els gastos d'un cotxe, vas i te'l compres!!
Que se viu molt bé a costa dels altres!!!

Ta germana.

Anònim ha dit...

Per al segon anonimo: Tun pare no et va vendre el cotxe, te'l va deixar

Norma Pujol Farré ha dit...

òstiaaaaa....com està el tema a casa vostra! Me penso que aquí l'únic que no diu res és tun pare pobre...que consto que a mi em vas convènçer i tot de que realment t'havien de comprar un cotxe, però en les explicacions de Neus...la cosa comença a canviar! jejeje
Però bueno, et desitjo SORT i a veure si cau uncotxecomlodetunpareperodecolorblau!

Anònim ha dit...

Roser, compra't un cotxe, que quan vingui a Flix sense moto te'l fotré!!!

Lo teu tiet a dos rodes.

Anònim ha dit...

Ei Roser!!

L'avurriment a la feina fa que visiti tantes i tantes webs.. i avui t'ha tocat a tu xD.

Respecte "elteucotxedenadal", com ha anat? Ja el tens??
Simplement recolzar-te, els germans petits sempre ho patim això.. jo em vaig treure el carnet i fins ara (un any i mig dps) encara no mel deixaven tocar massa..
Som uns marginats automovilistics els petits.. :(

En fi, potser que treballi una miqueta...

"Bonanynouitotloquesediu"!

Signat,
"Toni-Riba-roja;companydelaeso,quins temps aquells!!"