dilluns, 17 de desembre de 2007

DIFERÈNCIES ENTRE EL 2007 I EL QUE ESPERO DEL 2008

Ara que ja s’acaba l’any en comptes de fer un balanç del que ha estat l’any 2007 (la veritat ho he intentat però m’he deprimit) el que vull fer és comparar el 2007 amb el que jo espero que sigui el 2008. No és una carta de propòsits, ja que tinc per norma no fer-ho per que mai els compleixo, si no el que vull que passi i sé que passarà durant 2008.

-El 2007 va començar malament, les meves expectatives per l’any 2007 es varen trencar un matí d’octubre, al saber que no podia continuar la meva carrera. Per al 2008 vull no preocupar-me per coses insignificants, ja que només fan que entristir-me i al cap i a la fi ja ha passat un any i el problema ja no existeix.

- El 2007 també va comportar recordar mals moments. Per al 2008 no vull recordar res i si ho recordo, explicar-ho immediatament.

- Durant el 2007 només he sortit un cop del país (sense comptar Andorra) i ha estat per una sola nit (a França, però massa a prop de la frontera). Per al 2008 vull viatjar molt!!!!

- El 2007 només he estat productiva un mes i mig (si, si xiquets que la mama paga!!!). Per al 2008 vull ser productiva almenys 6 mesos (que si no la mama tancarà l’aixeta!!!!)

- El 2008 vull acabar la meva carrera (per trons) i ho vull fer amb el cap ben alt per haver-ho aconseguit!!! La carrera que no vaig acabar el 2007 (que era quan tocava)

- I per finalitzar el 2008 vull que algú em regali un cotxe, el cotxe que ma mare no m’ha comprat el 2007.

Nota per la mama: Si el cotxe me’l dones durant el 2007 no passa res!!! Per cert, si pot ser com lo del papa I de color blau...


1 comentari:

Dora Cervelló ha dit...

Mira filla, jo et prometo i t'ho dic davant de tot el món,(és a dir via Internet), que tu abans que s'acabi el 2008 tindràs un cotxe a la porta de casa, com el del papa o com el que tu vulguis, però et sona allò de "ganaràs el pan con el sudor de tu frente", apa pues aplica't el cuento.
Per tot el demés, ja saps desprès d'un any dolent en ve un de bo, i cal no desanimar-se, al final acabaràs d'estudiar una mica més tard del previst, però ho faràs i això és realment el que importa.