EL CATALÀ I ELS SEUS PARLANTS

Ahir a la nit per TV3 feien un reportatge sobre les associacions veïnals dels anys 60 i 70, jo m’ho estava mirant per què, la veritat no feien res més a la tele i no podia dormir, però bé, era interessant... Tot d’una començo a sentir parlar una dona que deia que havia vingut a Catalunya l’any 62 i que havia lluitat molt pel seu poble (Santa Coloma de Gramenet) a mi em va semblar molt bé que aquella senyora és donés aires de grandesa dient que gràcies a la seva lluita el barri havia aconseguit un semàfor en una cruïlla molt transitada, però el problema és que tot i haver lluitat tant pel seu barri no va passar d’aquí. Mai va lluitar per la terra que li va donar el menjar i la feina per viure. Ella no havia aprés a parlar en català, per què? Mai el va necessitar. I jo em pregunto és que a Santa Coloma de Gramenet no hi viu ningú que parli en català? No em puc creure que sigui així!! Poso aquest exemple però no és l’únic, gairebé tots els altres protagonistes, encara que explicaven les seves lluites en d’altres punts de la geografia catalana, tampoc parlaven en català!!

Desprès d’aquest “fabulós” reportatge, suposo que als de TV3 se’ls va il·luminar el fanal i es van dir per ells mateixos “Calla que avui és 11 de setembre, deixa’m posar aquell reportatge que tenim que parla sobre la llengua catalana i sobre els immigrants que si que parlen català!!!” Bé, encara la van liar més, ja que en aquest segon reportatge sortia un noi de Costa d’Ivori que feia uns 5 0 6 anys que vivia a Catalunya (més concretament a Moià) el noi parlava un català perfecte, i deia que el dia que va arribar a Catalunya en veure que aquí no es parlava en castellà si no que era el català la llengua més comuna va decidir aprendre’l i utilitzar-lo, tot i que hi havia moltes persones que pel simple fet de veure que era negre ja li parlaven en castellà. En aquest reportatge també hi sortia una dona que vivia a l’àrea metropolitana de Barcelona (ara no recordo ben bé on...) ella deia que era “una andaluza casi catalana” i se quedave tan ampla!! Que?? Catalana?????? I el català?? Resposta textual: “yo entiendo el catalán pero no lo hablo porque tengo miedo de decir alguna cosa que no es”!!! Ah redéu!!!!! Si jo me’n vaig a les Espanyes i parlo el meu castellano (que se’m nota d’una hora lluny que mai parlo en castellà) ells poden corregir-me i fins i tot mos fotrem una rialla... però ella no!! Porta més de 40 anys a Catalunya però encara no ha estat capaç de parlar correctament el català!!!! Ningú li demana que obtingui el nivell C de català (com una altra noia que tot i ser equatoriana si que el tenia) però si que li demano que em respecti a mi i la meva llengua!!!!

Només un apunt més, jo quan vaig a un bar (o a qualsevol altre lloc, sempre que estigui a Catalunya) no canvio mai de llengua, us asseguro que he estat més d’un quart d’hora per a que el cambrer de torn entengui que vull un got i no "un vaso"!!! No crec que sigui tan complicat!!!!!