dijous, 9 d’agost del 2007

Sola a casa

Sola a casa, tenint com a companya només la calor enganxosa que fa a Flix, mentre estenc la roba, em ve a la memòria una cançó, com deia en Gavaldà “una cançó oblidada”, i decideixo escoltar-la mentre plego la roba ja eixuta i una mica arrugada per què porta dos dies damunt de la taula com si fos invisible. Desprès d’aquesta el reproductor (de música) a l’atzar n’escull una altra i sona una magnifica cançó dels Pets, me recorda que dissabte aniré a Falset, i els tornaré a veure, però també em porta records, moments, sentiments viscuts...
Sempre me passe quan escolto una cançó penso en el moment en que estava passant quan la vaig sentir per primer cop. M’emociono amb aquesta última, i desprès l’ordinador decideix que avui vol que plori desconsoladament i sona “que no surti el sol” de Whiskyn's, aquí ja no puc més o ho tanco o ploraré com una magdalena!!!
Ja ho has aconseguit!! Estaràs content!!! Vespre dels Pets!!! Ara si que ho paro!!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quan te poses tonteta no hi ha qui t'aguanto!!!
He recollit la roba que vas estendre ahir, l'he plegat (tampoc estava tan arrugada!!, i l'he posat a l'armari. També he recollit lo pis de baix, l'habitació, i el menjador. I no te queixaràs de la pizza a la que et vaig invitar ahir a la nit!!! També he tret a la gossa, que estava apunt de pixar-se damunt.

Contenta???

Els Pets també diuen que la vida és bonica però complicada i que hi ha massa coses a fer i que queda poc temps per fer-les, així que posa't les piles!!!

La teta.

Jordi ha dit...

Als blocs problemes familiars no eh! Que els draps bruts se renten a casa!