Eren les 7 de la tarda, jo estava a la platja, i com que ja feia una hora que hi érem i ja no podíem més de tant de sol vam decidir anar a fer una cervesa al bar més proper. No cal que digui la pasta que ens van clavar per una cervesa i una coca- cola (un collo i part de l’altre!!). Mentre estàvem allí gaudint del nostre temps lliure, vaig estar observant la platja, i va sortir l'Educadora que porto dintre. Va aparèixer una dona Xinesa que oferia a uns giri (d’estos que tot ho paguen) posar-los crema, i suposo que ho acompanyava amb un massatge, per un mòdic preu, l’home que primer crec que no entenia res, li va fer treure tot el que portava a la bossa per veure que era i desprès li va dir que de massatge res de res...
Al segon glop de coca-cola va aparèixer un noi (molt jove) que ens va oferir gorres, ulleres de sol i qualsevol altre utensili que hi capigui un nom com Dolze Gavana, Niki o coses d’aquestes. Com sempre jo vaig dir que no volia res i és va asseure al nostre costat, va agafar una ampolla d'aigua que el propietari del xiringuito li guardava delicadament allà on més sol feia, a la teulada del mateix establiment, (no sigui que l'home li guardi a la nevera i desprès s’equivoqui i li vengui a un client aigua d'un negre!!!) Aquest noi és va posar a col•locar les gorres i les ulleres cuidadosament dintre d'una bossa atapeïda i trencada. ho guardava amb una delicadesa admirable, suposo que era molt conscient que si no ho feia així el dia següent no podria menjar... però em va sorprendre moltíssim. Veien aquest noi em va venir la reflexió per al bloc. En quina classe de món vivim que hi pot haver dos classes de persones? Em va fer sentir molt malament pensar que jo estava allà mig de vacances, ja que la meva feina em permet anar cada dia a la platja i ell es passaria els pròxims dos mesos (tirant llarg) malvenent una objectes del tot innecessaris. No m’agrada sentir pena per ningú, però en aquest moment en vaig sentir i molt.
El que més ràbia em fa és pensar que actualment hi ha dues classes d’immigrants els que venen aquí, per treballar (o jubilats) amb la butxaca plena i el que la tenen buida i s'han d'anar arrossegant per les nostres platges.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
molt bona reflexio i tens tota la raó, jo crec que aquesta mena d'immigrants estan tot l'any el que ara al ser estiu es veuen molt més ja que es la època en la que més poden vendre.
suposo que tambe es inevitable que et surti l'educadora que portes dins, sol passar.
jessica
No és fàcil creuar el mon per anar no saber on, a no saber que fer, com ho hauràs de fer i quant et pagaran, si tens sort. Clar que cada cop hi ha mes gent que t'ofereix massatges a 5€, o et venen unes ulleres mes pirates que el Jack Sparrow, però injustament el mon està fet així. El noi de les ulleres seria mes feliç treballant en el seu país ja fos fent de pagès, oficinista o metge, i la noia xinesa deu enyorar el temps que el règim comunista feia tots iguals pobres i senzills si, i no com ara que ha fet una minúscula part molt rica i la resta de xinesos abocats a la misèria en un dels pitjor sistemes capitalistes del mon.
No veiem la sort que tenim de poder accedir a unes vacances, una cervesa freda, o tenir aigua i llum només en un botó.
Ells no fan res que no sigui voler sobreviure, no crec que ens molestin, i si ho fan és en la mateixa proporció que moltes coses al nostre voltant,,així que deixem-los viure i segurament que tots viurem una mica millor.
Publica un comentari a l'entrada