Ahir mirant un documental del Canal 33 vaig sentir, per casualitat, la filosofia de Sèneca. La veritat la meva ignorància feia que pensar en Sèneca em relaciones amb les beques que és donen per anar a estudiar per l’estat espanyol. Però la filosofia de Sèneca em va despertar certa admiració i a l'hora un cert desconcert.
Segons Sèneca em d'estar preparats per al que pot vindre per evitar la frustració i la ràbia, però no només pels aconteixements bons que ens poden ocorre, si no més aviat pels dolents.
Ell, segons ho vaig entendre jo, entén la filosofia com una forma de viure, d'estar preparat per la vida per a que no et doni cops. Ell diu que si cada mati quan et despertes et dius a tu mateix; avui faré tard a la feina perquè l'home que porta el bus ja s'ha aixecat tard i a més a més la reunió que tinc a les 3 serà desastrosa ja estàs reparat per a poder afrontar aquests aconteixements dolents i la teva frustració davant d'ells serà molt menor, en el cas que succeeixin.
De vegades aquests documentals et fan pensar, suposo que per la pròpia experiència de vida, i et dius a tu mateixa potser si, que si ho hagués pensat abans tot allò no m’hauria passat. No és qüestió de pensar sempre en negatiu si no de saber reconèixer tot allò que et pot causar frustració i saber-ho evitar, en la mesura que bonament es pugui.
La veritat és que no estic massa convençuda d’haver-ho entès bé, o sigui que si algú ho entén d’una altra manera que m’ho faci saber.
Ja ho sé he de deixar de mirar la tele i començar a sortir una mica més amb els amics, però tranquils que avui s'acaba Ventdelplà i comença la meva vida social!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Jo vaig enganxar just aquest moment del documental!!
La veritat és que em va sobtar. Si cada dia quan m'aixequés em posés a pensar que tot em pot sortir fatal... potser em quedaria dormint. Està bé ser conscient que no tot pot sortir a la perfecció, però no sé si m'acaba d'agradar aquesta filosofia... Massa negativa pel meu gust.
Però potser això ens serviria per apreciar millor quan alguna cosa ens surt tal com havíem previst, no?
Seguiré pensant...
Ei!!
Jo personalment me quedo en la filosofia de viure el present i estar en allò que estem fent, que és l'únic que existeix en realitat.
Allò que ha de venir que vingue, i, com diem al meu poble, "quan estirem al ball, ja ballarem!!!"
(Per a mi que Séneca volia estalviar-se el patiment en la seua vida, la qual cosa em sembla molt i molt complicada)
ei, q tal? felicitats per decidir iniciar-te en el particular món dels blocs. Avui en dia sembla que si no tens un bloc no ets ningú. Jo, al principi, estava una mica recelós en fer un bloc propi, però al final amb els del grup ens hem animat a crear el nostre bloc (més q res per fer unes rises i fer-nos una mica els xulos) però la veritat és q m'hi he enganxat un munt. Si vols veure el nostre blog has d'anar a: grupmontag.blogspot.com, valen?
res més, ja ens nirem veint pel poble
Frede
Hola Roser!
Et torno el comentari. Ha estat tota una sorpresa que figurés entre els enllaços dels teus blocs amics. Quin honor! Si algun dia passo per Flix ja preguntaré per tu ;)
No sóc un gran expert en filosofia, però jo sóc d'aquella gent que afronta els reptes de la vida amb optimisme. Aquesta és la meva actitud davant la vida, i quan rebo una garrotada sempre intento extreure'n alguna lliçó per no tornar a ensopegar amb la mateixa pedra. Una vegada vaig llegir que l'única lluita que es perd és la que s'abandona. A la vida no sempre tot ve de cara, però si t'esforces i finalment aconsegueixes superar un repte, la sensació de satisfacció que et queda al cos és impagable.
Quin rotllo que té escrit!!! jajaja
Apa, ja ens anirem llegint. Que passis un bon estiu!
Salut, República i Independència!
Publica un comentari a l'entrada