GUINEA EQUATORIAL

Ja fa mesos ens ho va anunciar, va arribar un dia, a l’hora de sopar, i sense més ni més va dir: “ME’N VAIG A L’ÀFRICA!”, els meus pares i jo, ens ho vam prendre com moltes de les coses que deia, i que al final no s’acaben de complir mai. El temps va anar passant, i passant, i durant mesos i mesos de lluny sentíem una remor que parlava de l’Àfrica i d’un país estrany, que és deia Guinea Equatoria, però mai en fèiem massa cas. Encara va passar més i més temps, i el seu projecte s’anava fent més i més ferm, i aquella remor és va anar convertint en un crit alt i fort.

I ara gairebé ja està aquí. El dijous, o sigui dintre de dos dies, la teta se’n va. Se’n va a l’Àfrica, a la Guinea Equatorial, un d’aquells països que no saps ni on paren, i que tantes vegades surten a la televisió i ni aixequem els ulls del plat per veure que hi passa.

Ella marxa i nosaltres ens quedem. Però ho fa amb alegria, i moltes ganes d’ajudar als altres. Marxa amb la certesa de passar-ho bé, i amb la gran esperança que sigui un dels millors viatges de la seva vida. Nosaltres ens quedem, però no ens quedem tristos, només amb un sentiment de por del desconegut, que ben aviat, quan ens dirà que és a l’altra punta del món i que està bé, ens marxarà.

Jo des d’aquí només et volia dir que, espero que hi estiguis bé, que facis moltes coses i que gaudeixi d’allò més dels nens, dels companys, i de tot allò que vas a fer, que nosaltres el dia 22 estarem a l’aeroport esperant a que la seva vida comenci un altre cop, més madura i amb una gran experiència a l’esquena.

O sigui que teta, molta sort en la teva gran expedició per Guinea Equatorial.

T’estimo molt, i t’enyoraré més.
Roser

PD: per poder contactar amb nosaltres han obert un blog, hi podeu fer un cop d’ull des d’aquí.