El dia següent a l’Alguer el Jan i la Janna van decidir despertar-se aviat per poder anar a conèixer aquell recondit lloc on encara es parlava català. Eren les nou del mati que ja estaven desperts i en ganes de caminar (bé això últim potser no tant...) Van decidir dutxar-se i anar a conèixer l’Alguer. El fet de dutxar-se va ser complicat... ja us vaig explicar quin tipus de cambra de bany tenia la pensió... però bé, cap allà a les 10 del mati ja estaven preparats (o no) per tot el que els esperava el dia.
El primer que van fer els nostres aventurers va ser anar a una oficina d’informació, per saber quines coses es poden visitar a la ciutat. La noia de l’oficina va ser molt amable i parlava amb un català perfecte, fins i tot es van sorprendre de que els tríptics estiguessin escrits en català (la Janna va pensar; “això ni a Barcelona...”)
Van començar (i acabar) pel casc antic, van veure muralles i esglésies, catedrals i fortificacions, mar i casetes menudes, però és van adonar que només eren les dotze del migdia i ja havien acabat de veure l’Alguer.

Així doncs i seguint les instruccions de la oficina de turisme van decidir anar a buscar un cotxe per poder recorre part de l’illa. Al primer lloc on van anar els van atendre molt bé semblaven persones de confiança, però demanaven 114 euros per un Fiat Panda, els va sembla massa car i van triar una altra oficina per demanar el cotxe... (gran error...) A l’altra oficina els oferien el mateix cotxe pel mòdic preu de 80 euros (tota una ganga...) Van decidir agafar-lo i van quedar que a les 4 de la tarda estaria el cotxe preparat a l’oficina de l’Alguer ciutat.

Amb el tema del cotxe solucionat i tres dies per endavant per gaudir d’unes vacances, van anar a dinar. Però van cometre un gran error (un altre...) es van deixar informar per una agent de trànsit poc espavilada (per dir-ho d’alguna manera...) Total que quan van trobar el restaurant era un espanyol regentat per una canària que de català res de res però d’espanyol tot el que vulguis!!!! Ballarien de flamenc per aquí, tortilla espanyola per allà, castanyueles... Tot un triomf!!!! Total que aquesta va ser la primera estafada del dia, un total de 45 euros d’estafa per una amanida i uns espaguetis, visca l’Alguer!!!

A les 4 de la tarda el Jan i la Janna ja estaven esperant el cotxe impacients per veure si fora de l’Alguer les coses funcionaven millor, i van passar les quatre, les quatre i quart, les quatre i mitjà, les cinc, i el tio que ni aparèixer, al final cansats van decidir trucar, en 20 llarguíssims minuts més van ser allí. Va venga que només em perdut dues hores... Quan ja ho tenien tot solucionat el Jan va treure la seva flamant i novíssima targeta de crèdit sense relleu, i el xaval els fot a dir que amb allò no pot fer res que si no té relleu na de na de na... au tocat los... però on estem, a Somàlia???? Per un relleu no ens pots donar un cotxe??? Siusplau!!!!! Pos res que al final van anar al pobre home de la primera agència a demanar-li que per favor els deixés un cotxe. L’home sense més problemes els va deixar el Fita Panda que ja tenien aparaulat des del mati a un miserable preu de 130 euros (en rebaixa inclosa...) amb 200 euros més de fiança que els hi tornarien quan a la tornada comprovessin que el cotxe estava en perfectes condicions... Però si els italians condueixen com a bojos!!!! 200 euros perduts!!!!

El final del dia els va regalar una magnifica posta de Sol a una reserva natura al costat del mar, Porto Conde, cotxe en ma i 400 euros menys a la butxaca, però contents de ser a l’Alguer junts.


El sopar en el pròxim episodi...