L’11 de juliol de l’any passat, vaig decidir crear-me un bloc, ho feia, una mica cansada de que ma mare me digués que si no tens bloc no ets persona, i també perquè tenia ganes de donar la meva opinió del món en general.
El mes de juliol va ser un mes molt esperat per mi, ja que vaig aconseguir ser estudiant en pràctiques, una cosa buscada feia gairebé un any. Quan vaig crear el meu perfil, vaig decidir anunciar-ho a tothom. Durant aquests 7 mesos tothom, qui ha volgut, ha pogut observar que era estudiant en pràctiques, fins avui.
Si, si senyores i senyors, avui ja no sóc estudiant en pràctiques. Avui ja sóc casi educadora social. I dic casi, perquè a mi el cuento de la lechera ja em va passar una vegada i no hi tornaré, us ho asseguro!!
Me queda exactament una setmana per començar a ser educadora social de veritat.
El divendres que ve, o sigui el dia 1 de febrer, començo a treballar al centre on he estat fent pràctiques. Si sóc masoca, però bueno des de dintre se canvien les coses no???
Però lo millor de tot és que com que necessito un cotxe per poden ara a treballar, muns pares me compren UNCOTXECOMLODELPAPAPERÒDECOLORBLAU, ai no, muns pares me donen ELCOTXEDELPAPADECOLORBLAU, que voleu tot no se pot tindre a n’esta vida!!!!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
T'envio una mega abraçada des de Gal·les!!!! Espero que t'arribi sencera i amb la quantitat de força necessària per felicitar-te pel que has aconseguit.
Ets una crack!
Gràcies Laia, espero que a tu les coses et vagin tan bé com m'estan anant a mi!!
T'anyoro molt!!!
Besitos corazon!!
Finalment ha estat un dels millors dies de la teva vida.
Enhorabona, encara que no oblidis que només és una part de la teva vida d'estudiant la que tanques, la teva preparació professional ha de continuar per sempre més.
Enhorabona!!!!!!
CASI ENGINYER AGRÒNOM: si si, jo també vaig dir, fa uns 2 anys, que casi era enginyer agrònom...i mira, encara ho estic dient!amb això vull dir que tranquila, no et presipitis.
au salut i ja ho saps, TDT.
anònim o no tan anònim...o si!
Gràcies carinyo per això de desanimar-me, casi que no calie...
Jo si que casi sóc educadora social, i més casi que tu que JO JA TINC LA MEMÒRIA ENTREGADA, tu encara no i no en tens gaires intencions, guapo!!
Ale anònim o casi...
Publica un comentari a l'entrada