MASSA JOVE PER FER-ME GRAN

2010-04-15T14:16:00.003+02:00

Estic fent un curs ACTIC, osease Acreditació de Competències en Tecnologies de la Infornació i la Comunicació, al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, i el millor és que és en hores de feina, osease gratis i remunerat a l'hora!!!jejejejejeje

Bé total mentre les altres companyes (si totes som dones...) estan intentant crear un blog, jo aprofito per actualitzar, ja que el Sinyor Professor ja m'ha fotut la bronca, per tenir el meu blog tant deixat!!!

O sigui que feina feta!!!

No hi pot faltar ningú!!!!

2010-03-06T11:41:00.005+01:00

QUE NO HI FALTI NINGÚ!!!
PER PODER PARAR EL CEMENTIRI NUCLEAR ENS HEM DE FER SENTIR!!! QUE NO PUGUIN DIR QUE HI HA CONSENS AL TERRITORI!!!!

ENS TROBEM A MÓRA D'EBRE EL DIUMENGE A LES 12:00H!!!

El territori diu que no!!!!

2010-01-26T09:39:00.001+01:00

Els cacics d'Ascó ja no poden dir que si!!!!

Cementeri nuclear?? Ni de conya!!!

2010-01-18T14:12:00.004+01:00

Desprès de molt de temps de no actualitzar el blog, l'únic motiu que tinc per actualizar-lo és aquest:

No vull hipotecar la vida als meus nets!!

MOLTES FELICITATS!!!!

2008-09-26T17:11:00.003+02:00

Avui aquesta senyoreta tant mona, fa 53 anyets (que se diuen ràpid!!!) i com que qui la fa la paga... Ho sento mama!!

Moltissimes felicitats, i passa un molt bon dia d’aniveràri!!!

Les teves filles; Roser i Neus

Per cert si la veieu feliciteu-la!!!

PERSONES HUMANES

2008-09-21T12:42:00.001+02:00

La millor manera d'explicar que és Catalunya.

FLIX UN POBLE MASCLISTA??

2008-08-14T17:22:00.001+02:00

Ahir a la nit entre cubates i balls, em van comentar que demà (o sigui avui dia 14 d’agost) vindria TV3 a gravar la Festa de l’Aigua, abans anomenada Globada a seques. A mi me va sembla molt bé i ja pensàvem en anar amb un banyador més guapet, perquè això de sortir per la TV3 no passa cada dia i impressiona...

Quan a les cinc de la tarda ma mare m’ha dit, que havien anunciat que farien la connexió amb Flix, he posat la tele. Quina gran sorpresa quan veig que estaven a la barca i ensenyaven el pal ensabonat. Amb quatre persones, i només dient coses sense sentit com; que les dones no podem participar al pal ensabonat. Perdoneu??? Sóc de Flix de tota la vida, muns pares i muns iaios també ho són, i mai havia sentit a dir que el pal ensabonat fos només una activitat per a homes!!! Quina tonteria més grossa!!! A més a més recordo haver vist algun any dones tirant-se pel pal.
Què ens passa a la gent de Flix?? Sempre ens queixem que TV3 no venen a veure les coses boniques del poble i que només sortim a les noticies quan passa alguna cosa amb el riu, amb la Nuclear, o amb la Fabrica, i un dia que venen a veure les Festes Majors, anem naltres i la caguem!!!!
A més a més no sé de qui ha estat la idea d’ensenyar el Pal ensabonat, però no hagués estat més lògic ensenyar-lo demà que el riu estarà ple de gent, i podran ensenyar també les puntones, les curses i tot l’ambientillo tant nostre?????
És com estrany que el dia que tothom està inflant globos d’aigua per a passar-ho bé a la Globada, n’hi hagin alguns que s’emportin a TV3 al riu a ensenyar una cosa que no s’està fent i a més a més a dir xorrades com la que he explicat abans.
Això si els Regidors de Festes i d’Esports allà a primera línia, que tothom sàpiga que són ells els que han aconseguit portar a TV3 a una festa del Riu inexistent.
MOLT BÉ SENYORS, UNA MÉS!!

BONA SORT!!!

2008-07-24T22:55:00.004+02:00

Demà cap a mig matí la Neus, (la teta) i aquests quatre aventurers més començaran el seu projecte a Guinea Equatorial.

Des d’aquí només desitjo que s’ho passin molt bé, i que aprofitin cada minut de la seva estada, que nosaltres ens quedem aquí esperant la seva tornada i amb les dents llargues per no haver-hi anat.

Molta sort per a tots i gaudiu molt!!!!!!

GUINEA EQUATORIAL

2008-07-22T17:13:00.004+02:00

Ja fa mesos ens ho va anunciar, va arribar un dia, a l’hora de sopar, i sense més ni més va dir: “ME’N VAIG A L’ÀFRICA!”, els meus pares i jo, ens ho vam prendre com moltes de les coses que deia, i que al final no s’acaben de complir mai. El temps va anar passant, i passant, i durant mesos i mesos de lluny sentíem una remor que parlava de l’Àfrica i d’un país estrany, que és deia Guinea Equatoria, però mai en fèiem massa cas. Encara va passar més i més temps, i el seu projecte s’anava fent més i més ferm, i aquella remor és va anar convertint en un crit alt i fort.

I ara gairebé ja està aquí. El dijous, o sigui dintre de dos dies, la teta se’n va. Se’n va a l’Àfrica, a la Guinea Equatorial, un d’aquells països que no saps ni on paren, i que tantes vegades surten a la televisió i ni aixequem els ulls del plat per veure que hi passa.

Ella marxa i nosaltres ens quedem. Però ho fa amb alegria, i moltes ganes d’ajudar als altres. Marxa amb la certesa de passar-ho bé, i amb la gran esperança que sigui un dels millors viatges de la seva vida. Nosaltres ens quedem, però no ens quedem tristos, només amb un sentiment de por del desconegut, que ben aviat, quan ens dirà que és a l’altra punta del món i que està bé, ens marxarà.

Jo des d’aquí només et volia dir que, espero que hi estiguis bé, que facis moltes coses i que gaudeixi d’allò més dels nens, dels companys, i de tot allò que vas a fer, que nosaltres el dia 22 estarem a l’aeroport esperant a que la seva vida comenci un altre cop, més madura i amb una gran experiència a l’esquena.

O sigui que teta, molta sort en la teva gran expedició per Guinea Equatorial.

T’estimo molt, i t’enyoraré més.
Roser

PD: per poder contactar amb nosaltres han obert un blog, hi podeu fer un cop d’ull des d’aquí.

UN BLOG MOLT INTERESSANT

2008-07-08T17:10:00.004+02:00

Avui he fet un descobriment, que realment m’agradaria compartir al blog (si poso blog, enlloc de bloc, però això serà en una altra entrada i quan tingui temps...). Avui he trobat un blog que intenta recollir i filtrar tota la informació que apareix a Internet sobre el Trastorn de l’Espectre Autista.
Ho he de reconèixer, mai li havia donat molta importància a aquest Trastorn, però ara, i per motius de feina, he hagut d’aprendre tot el que no em van explicar a la Universitat.
La veritat és que m’he trobat amb moltíssim informació, però d’aquella que no serveix per a res, i molts cops m’imagino a alguns pares primerencs (com diria en Gavaldà), desprès de que algun metge, sense gaires escrúpols, els hagi dit que el seu fill és autista, buscant per Internet i esgarrifant-se amb paraules tècniques incomprensibles i pensant que són els únics pares del món que tenen un fill amb aquestes característiques.
Aquest és un blog, fet per un alumne, que desprès d’haver fet el treball de recerca del batxillerat sobre el tema, va decidir donar una mica d’informació, neta i coherent, sobre un trastorn que afecta a molta més gent del que ens pensem, però de la qual ningú en sap l’origen, ni la cura.

RODAMONS

2008-06-29T18:45:00.001+02:00

Potser no em sento aixì, però m'agradaria...

SEQUERA O LA GRAN EXCUSA??

2008-05-27T20:27:00.002+02:00

FELIÇ SANT JORDI!!!!

2008-04-22T21:31:00.003+02:00

SENSE COMENTARIS

2008-04-14T12:26:00.000+02:00

LA JUNNA

2008-04-11T13:49:00.004+02:00

Tinc un gos, se diu Junna i ja és molt gran. Me la van regalar quan jo en tenia 11 perquè m’encanten els animals i ma mare cansada de sentir-me al final va abdicar i me’l va comprar.

La Junna celebrant el seu onzè aniversari, bueno i jo el meu vint-i-dosè

La Junna és l’ama de casa, fa el que li dona la gana, dorm quan vol, menja quan té gana... vamos tot allò que voldríem fer tots i no podem, però la Junna també fa les seves necessitats, i evidentment les fa al carrer.

Juntament amb el gos, va vindre un aparatet estrany que servia per a recollir les defecacions (que reguapet m’ho he fet vindre per no dir merda) de la Junna, és tractava d’una capseta que s’obria pels cantons, amb la qual, i desprès d’haver-hi posat una bosseta, podies recollir-ho sense haver-ho de tocar.
Desprès el meu pare va portar de Reus unes bossetes molt mones, amb la mateixa funció.
A casa sempre s’ha recollit, amb aparatet, bossetes xules, o bosses del Plus, perquè som molt conscients de que la caguerada de la Junna no l’ha de recollir ningú més que nosaltres.
Al cap d’un temps quan a la meva àvia li van regalar un altre gos també la vam fer ser conscient de que ho recollís, i continua fent-ho.

L’altre dia passejant la Junna em vaig acostar fins al pavelló municipal de Flix, on hi vaig trobar un cartellet (per petit que era) on hi posava que per ser cívics havíem de recollir les defecacions dels nostres animals, i jo me vaig preguntar, Cal?? De veritat que encara hi ha “persones” que, quan el gos fa les seves necessitats allí s’ho deixen?? A veure les coses com siguin, és una mica fastigós anar amb la bosseta plena de regalets de la Junna, i més quan aquesta és, com ho podria dir... sucosa, però és el meu gos i no es pot anar deixant per allà, la merdeta...

M’agradaria veure a aquestes persones que no ho recullen, quina cara fan quan en xafen una, que fan? Deuen pensar, calla que aniré a fer una Primitiva que això segur que em porta sort??? Siusplau, no cal que ens posin cartellets explicatius del que s’ha de fer amb les restes dels nostres animal. Potser entre tots hauríem de tenir una mica més de consciència cívica, no??

Conchita - Puede ser

2008-04-08T15:44:00.001+02:00

Potser perquè ara em sento així...

CANVI DE FEINA

2008-04-03T20:52:00.002+02:00

La Setmana Santa ja ha passat, i jo em vaig fer fotre l’Ermita perquè el dilluns de Pascua treballava a Tortosa. Sabia que el dimecres següent tenia una prova escrita al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre per ser Tècnica Educativa del Servei d’Intervenció en Famílies, però no sabia si jo tenia el perfil per aquesta feina, o sigui que vaig anar a treballar i el dimecres a la prova escrita i l’entrevista.

Vaig sortir del Consell, amb una sensació estranya, sabia que m’havia anat bé, però no lo suficient com per a què em donessin la feina, i el divendres me van trucar.

Me vaig quedar blanca i sense paraules quan em van dir que havia estat seleccionada, era la meva gran oportunitat!!!
Desprès de les trucades de rigor (mama, papa, teta, cosina, Roger) vaig trucar a la directora del CRAE on treballo i li vaig dir "Adiós con el corazón que con el alma no puedo"!!!

I avui ha estat el meu últim dia de feina al CRAE, ha estat estrany, tant que em va costar acostumar-me als nens, als horaris, als educadors... i avui tenia la sensació que deixava una part de la meva vida entre aquelles quatre parets. Però així és la vida. Em sap greu deixar-ho, però crec que he d’afrontar amb molta il·lusió aquesta nova etapa de la meva vida, i penso fer-ho. Així que propera parada CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE.
Ens veiem pel camí...

2008-03-12T23:22:00.002+01:00

El dia següent a l’Alguer el Jan i la Janna van decidir despertar-se aviat per poder anar a conèixer aquell recondit lloc on encara es parlava català. Eren les nou del mati que ja estaven desperts i en ganes de caminar (bé això últim potser no tant...) Van decidir dutxar-se i anar a conèixer l’Alguer. El fet de dutxar-se va ser complicat... ja us vaig explicar quin tipus de cambra de bany tenia la pensió... però bé, cap allà a les 10 del mati ja estaven preparats (o no) per tot el que els esperava el dia.
El primer que van fer els nostres aventurers va ser anar a una oficina d’informació, per saber quines coses es poden visitar a la ciutat. La noia de l’oficina va ser molt amable i parlava amb un català perfecte, fins i tot es van sorprendre de que els tríptics estiguessin escrits en català (la Janna va pensar; “això ni a Barcelona...”)
Van començar (i acabar) pel casc antic, van veure muralles i esglésies, catedrals i fortificacions, mar i casetes menudes, però és van adonar que només eren les dotze del migdia i ja havien acabat de veure l’Alguer.

Així doncs i seguint les instruccions de la oficina de turisme van decidir anar a buscar un cotxe per poder recorre part de l’illa. Al primer lloc on van anar els van atendre molt bé semblaven persones de confiança, però demanaven 114 euros per un Fiat Panda, els va sembla massa car i van triar una altra oficina per demanar el cotxe... (gran error...) A l’altra oficina els oferien el mateix cotxe pel mòdic preu de 80 euros (tota una ganga...) Van decidir agafar-lo i van quedar que a les 4 de la tarda estaria el cotxe preparat a l’oficina de l’Alguer ciutat.

Amb el tema del cotxe solucionat i tres dies per endavant per gaudir d’unes vacances, van anar a dinar. Però van cometre un gran error (un altre...) es van deixar informar per una agent de trànsit poc espavilada (per dir-ho d’alguna manera...) Total que quan van trobar el restaurant era un espanyol regentat per una canària que de català res de res però d’espanyol tot el que vulguis!!!! Ballarien de flamenc per aquí, tortilla espanyola per allà, castanyueles... Tot un triomf!!!! Total que aquesta va ser la primera estafada del dia, un total de 45 euros d’estafa per una amanida i uns espaguetis, visca l’Alguer!!!

A les 4 de la tarda el Jan i la Janna ja estaven esperant el cotxe impacients per veure si fora de l’Alguer les coses funcionaven millor, i van passar les quatre, les quatre i quart, les quatre i mitjà, les cinc, i el tio que ni aparèixer, al final cansats van decidir trucar, en 20 llarguíssims minuts més van ser allí. Va venga que només em perdut dues hores... Quan ja ho tenien tot solucionat el Jan va treure la seva flamant i novíssima targeta de crèdit sense relleu, i el xaval els fot a dir que amb allò no pot fer res que si no té relleu na de na de na... au tocat los... però on estem, a Somàlia???? Per un relleu no ens pots donar un cotxe??? Siusplau!!!!! Pos res que al final van anar al pobre home de la primera agència a demanar-li que per favor els deixés un cotxe. L’home sense més problemes els va deixar el Fita Panda que ja tenien aparaulat des del mati a un miserable preu de 130 euros (en rebaixa inclosa...) amb 200 euros més de fiança que els hi tornarien quan a la tornada comprovessin que el cotxe estava en perfectes condicions... Però si els italians condueixen com a bojos!!!! 200 euros perduts!!!!

El final del dia els va regalar una magnifica posta de Sol a una reserva natura al costat del mar, Porto Conde, cotxe en ma i 400 euros menys a la butxaca, però contents de ser a l’Alguer junts.

El sopar en el pròxim episodi...

2008-02-28T17:05:00.001+01:00

Veien l’evolució que ha tingut la història del Jan i la Jana, que només ha tingut un comentari (és que ni Patri no m’ha dit res!!!) crec que millor deixar la història enrera, i passar a parlar de coses importants.

Com me semble que ja vaig anunciar, estic treballant d’Educadora Social, fins ara només com auxiliar, però a partir del mes que ve (si puc) començaré a treballar com a Educadora Social de veritat (o sigui cobrant el que em pertoca, perquè les funcions ja les faig…). Que significa això?? Pos que he anat a buscar el certificat del títol i a reconèixer tots els crèdits que em qudaven. O sease que a partir d'avui ja me podreu tractar de Senyora i no de Senyoreta com fins ara!!!!

Prometo una actualització millor, però és que avui no estic inspirada...

EL JAN I LA JANA (I PART)

2008-02-16T20:05:00.006+01:00

Per Reis el Jan va decidir regalar-li un viatge a la Jana, un viatge que a ella li feia molta il·lusió, però que ell no ho sabia. Van anar a l’Alguer. La Jana creia molt en la independència dels Països Catalans. Potser era una utopia però ella hi creia i per això li feia molta il·lusió anar a veure un lloc recondit d’una illa on, segons deien encara s’hi parlava català.

La Jana era de molt lluny de l’aeroport de Girona, que era des d’on sortia l’avió que els portaria cap al seu primer viatge junts. Va decidir anar per autopista. Era la primera vegada que hi passaria i estava una mica nerviosa (llegir cagada). La veritat és que no va tenir cap problema, encara que el fet de passar per autopista li costes un dineral que feia por de veure, a sobre d'estar un bon tros en obres, però estava contenta pel viatge i per veure el seu estimat.

Quan va arribar a Girona encara és va haver d’esperar a que el Jan sortís de treballar. No va ser massa estona, però a ella li feia molta ràbia haver-se d’esperar. Van decidir que deixarien els dos cotxes (que per cert els dos tenien la mateixa marca de cotxe i gairebé del mateix color... hi havia moltes coincidències en la seva vida com el nom, el cotxe...) a casa el germà del Jan i que aquest els portaria a l’aeroport i els vindria a buscar desprès de quatre dies de viatge.
Van arribar a l’aeroport en molt temps d’antelació, No van tenir massa problemes en embarcar, tot i que el Jan ja va comprovar la primera estafa del viatge, li van fer embarcar una maleta que hauria pogut pujar a l’avió sense problemes, però no van dir res.

Abans de marxar de Girona (llegir Vilubí d’Unyar com diuen ells... (Vilobí d’Onyar a casa meva) van trucar a la pensió que tenien reservada per, avisar a la mestressa, per a que els anés a buscar a l’aeroport de l’Alguer. En arribar a la ciutat van tornar a tenir una nova sorpresa, la dona que els havia d’anar a buscar no hi era i la Jana tan previsora ella, ja es començava a posar nerviosa... En uns 15 minuts va arribar, sembla que l’avió va arribar més aviat del previs (si xiquets si, tan acostumats com estem dels retards quan arriben aviat no ens en sabem avenir...). La senyora els va portar cap a l’Alguer ciutat, i els va fer una mica de visita guiada mentre arribaven a la pensió. Al final ella, en un català macarrònic, va dir, és aquí!, el Jan i la Jana és van quedar mirant-s’ho perquè no entenien res, allà al davant només hi havia un edifici de cases, sense cap cartell anunciant la pensió ni res de res. La mestressa va aparcar i els va fer anar cap a una porta. La Janna va pensar, amb els diners que ens costa ara hi haurà una recepció de les que fan por de veure, pos no, hi havia un miserable ascensor, que els va conduir fins al tercer pis. Allà van trobar-se amb el que és un bloc de pisos normal i corrent. La senyora va obrir la porta i van entrar a un pis, els va conduir cap a la cuina i allà van firmar els papers per a poder-se quedar a dormir, entre gots de llet, pastes i tot el necessari per a l’esmorzar el dia següent, que ells no pensaven pagar.

Desprès els va ensenyar l’habitació, Ai mare l’habitació!!!!! Era una habitació de matrimoni, amb una decoració de l’any de la Pepa i amb un llençols d’aquells de la iaia quan és volia fer la moderna, a més a més com que no havien pagat el suplent per tenir WC, el tenien fora de l’habitació, la veritat millor. Era un lavabo de color rosa, amb una dutxa que sortia un rajolinet d’aigua entre calenta i freda (més freda que calenta) amb una finestra, aquesta a diferencia de la de l’habitació (que donava a un pati interior lleig com pegar a un pare), aquest donava al carrer, per la qual entrava un fred que trencava les pedres.

Van decidir dormir allà i pensar que estaven de vacances i que no volien preocupar-se pels llençols o pel lavabo, i és van adormir inconscients de que aquest viatge els canviaria la vida per sempre. MAI més tornarien a anar a l’aventura...

CONTINUARÀ...

CASI EDUCADORA SOCIAL...

2008-01-24T17:31:00.001+01:00

L’11 de juliol de l’any passat, vaig decidir crear-me un bloc, ho feia, una mica cansada de que ma mare me digués que si no tens bloc no ets persona, i també perquè tenia ganes de donar la meva opinió del món en general.

El mes de juliol va ser un mes molt esperat per mi, ja que vaig aconseguir ser estudiant en pràctiques, una cosa buscada feia gairebé un any. Quan vaig crear el meu perfil, vaig decidir anunciar-ho a tothom. Durant aquests 7 mesos tothom, qui ha volgut, ha pogut observar que era estudiant en pràctiques, fins avui.

Si, si senyores i senyors, avui ja no sóc estudiant en pràctiques. Avui ja sóc casi educadora social. I dic casi, perquè a mi el cuento de la lechera ja em va passar una vegada i no hi tornaré, us ho asseguro!!

Me queda exactament una setmana per començar a ser educadora social de veritat.
El divendres que ve, o sigui el dia 1 de febrer, començo a treballar al centre on he estat fent pràctiques. Si sóc masoca, però bueno des de dintre se canvien les coses no???

Però lo millor de tot és que com que necessito un cotxe per poden ara a treballar, muns pares me compren UNCOTXECOMLODELPAPAPERÒDECOLORBLAU, ai no, muns pares me donen ELCOTXEDELPAPADECOLORBLAU, que voleu tot no se pot tindre a n’esta vida!!!!!!!

DEMÀ

2008-01-23T22:52:00.000+01:00

Demà pot ser el millor dia de la meva vida, o potser el pitjor. Només volia que tothom ho sabés...

Demà prometo explicar-ho tot.

MEM 2

2008-01-16T20:00:00.000+01:00

M’han nominat a un altre Mem... i tot i que hauria d'estar acabant la memòria de pràctiques, me prendré uns minuts per a contestar-lo:

1 - Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
El fet d’accedir-hi és relativament habitual.

2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?
Una fatada que fa por, tinc un munt de llibres sobre educació social, el cendrer, el tabac, la memòria d'Ester... Si no ho arreglo aviat ma mare me matarà!!!

3 - Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió?
La primera part del Cor de la Ciutat

4 - Sense mirar, quina hora és?
Les 20:00h

5 - Ara mira, quina hora és?
Les 20:05 h

6 - Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes?
A ma mare parlant amb ma tieta que també està de baixa i les dos s’avorreixen...

7 - Quant de temps vas estar fora el dia que vas estar més temps al carrer?
Ni ho recordo, no crec que hagi estat més de 12 hores al carrer mai... sóc molt de casa jo...

8 - Abans d’estar escrivint al bloc, que estaves fent?
Intentar acabar la memòria de pràctiques que demà he d’entregar a Tortosa...

9 - Què portes posat ara mateix?
Texans, samarreta de color verd i sabates (avui no m’he posat la bata perquè he anat a Lleida...)

10 - Vas somiar ahir?
Suposo però no ho recordo

11 - Quan de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure?
Molt

12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs?
Moltes lleixes plenes de llibres, i de fato divers, a més a més és una habitació amb fusta a les parets (gràcies al papa...)

13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?
Amb la professió que he escollit lo estrany és que no vegis coses rares cada dia...

14 - Quina és la última pel·lícula que has vist?Sencera, Entre copes, no tinc temps de mirar pel·lícules

15 - Si et fessis multimilionari de la nit al dia..què compraries?
Un viatge per fer la volta al món 5 vegades, i encara hi hauria llocs que no hauria vist!!

16 - Alguna cosa sobre tu:
Que dintre de poquet hauré de començar a dir: Roser; Educadora Social (o això espero...)

17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?
Donaria felicitat a totes aquelles persones que no ho són.

18 - T’agrada ballar?
M’agrada quan no me veu ningú, perquè tinc un estilazo...

19 - Què en penses d’en George Bush?
Que millor si se’l tragués la Terra...

20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?Independència (Indepe pels amics) o Llibertat

21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Marc

22 - T’agradaria viure a l’estranger?
Si, per un temps però en tarifa plana a Ryanair per poder tornar molt sovint a casa

23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
Si arribo al Cel i me diu algo t'ho prometo que torno a baixar de por que tindria!!

24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:
Només nominaré a la Leonarda (Laia pels amics), que així s’estrena en això dels Mems. Ara que qui el vulgui fer que el faigo!!!

TRES COSETES!!

2008-01-10T20:46:00.000+01:00

Ho sé, ho reconec i ho sento. Fa segles que no actualitzo el bloc, però tot té una explicació a aquesta vida. He estat molt liada amb les pràctiques, lo Nadal, la fira, les neules, los regalos que no he tingut i totes estes coses que té la vida...
Però tranquils que ja sóc aquí, encara estic súper liada però intentaré actualitzar una mica més sovint.

Primer de tot donar-vos una mala noticia; no, muns pares no me van comprar el cotxe, ja sé que tots estàveu mirant pel poble a veure si me veieu en cotxe nou, però no, no man comprat lo cotxe... (ara és quan tothom fa ooooooooohhhhhhhhhh!!!!)

Segon volia parlar d’una bona amiga que el dissabte complirà el seu somni de marxar d’aquest poble per anar a treballar fora, concretament a Gal·les, on s’hi estirà quatre mesos (que se diu ràpid...) i on estic segura estarà súper bé, aprendrà moltíssim i segur que al maig hi haurà ploreres perquè no voldrà tornar. Des d’aquí, Laia que té vagi molt bé!!!!

I el tercer és que avui he entrat per primer cop a la Nova i flamant Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida i en volia parlar una miqueta. Ja fa uns dies una blocaire flixanca reconeguda ja en va parlar.
Parlava de lo contents que hauríem d’estar perquè fugim de la Caparrella i en principi anem a un nou lloc més a prop de tot arreu. Si, si més a prop de tot arreu, però era necessari fer-ho tan aviat? Avui com ja he dit hi he anat i no sé com s’ho faran però no crec que fer classes mentre el lampista de torn està ficant la llum a la classe del costat no deu ser molt còmode.
Ara això si no cal que us preocupeu que de disseny és!!! I com que és de disseny no tindrem problemes, les classes no ressonaran, no hi haurà pols i es podran fer unes classes que donaran gust sense ni un trist ordinador!!!
Ho reconec tinc previst acabar la meva carrera el dia 31 de gener, i no tinc previst continuar estudiant i menys a la UDL, però considero que per la gent que és queda com Norma es mereixen una facultat com Déu mana però ja des d’un bon principi. Crec que s’han precipitat, tot i que fa ben bé 6 anys, o més que l’estan construint!!

Segona fase de la operació vulluncotxecomlodelpapaperodecolorblaupernadal

2007-12-23T21:59:00.000+01:00

Fase; Fer pena/ ultimàtum

Pels que no me coneixeu, us diré que tinc una germana més gran (ara en té 26 i està soltera...), ella se va treure el carnet de conduir als 18 justos, fent-me quedar malament a mi quan en 19 encara no el tenia tot i tindre un professor d’autoescola a casa... a lo que anava, que els meus pares quan se va treure el carnet li van comprar un cotxe, un Fiat Uno, que vés no és que anés molt i molt bé, però la xiqueta se podia desplaçar... Seguidament la nena va començar a treballar a Tortosa i no sé com se va apoderar del cotxe que per llei li tocava a ma mare. Mun pare anava a treballar amb lo cotxe de la feina i man germana amb lo cotxe de mun pare. Desprès, quan va tenir una mica de diners se va comprar un cotxe per ella sola i el que teníem va passar a ser propietat de la meva cosina Ester (otra...) O sigui que al final la que sempre s’ha quedat sense cotxe he estat jo.
No cal ser cap llumenera per ser conscient de que sempre he estat menyspreada per la meva família. I que ja que estic a punt d’acabar la carrera és de sentit comú que la meva família es gastin els calerons en comprar-me un cotxe!

Conclusió final: o muns pares me compren un cotxecomlodelpapaperodecolorblaupernadal, o els denunciaré, ara que diuen que pegar una hòstia a tun fill és delicte, jo he patit maltractament motoristic per part d’ells!!

O sigui que o us poseu les piles o ja sabeu a lo que us afronteu...

2007-12-18T23:02:00.000+01:00

Una de les poques coses que vaig aprendre a la classe de Psicologia del Desenvolupament (no us podeu imaginar el rollo que mos arreava la Vendrell...) va ser L'EFECTE PIGMALIÓ, i l’altre dia escoltant la radio el vaig recordar.
Aquest efecte diu que un resultat dependrà de les expectatives que tu et proposis. Bé no em sé explicar massa bé però per lo que vinc a dir ja em serveix.
O sigui que si quan un mestre entra a una classe, i posa moltes expectatives en que la seva classe sigui la millor de l’escola, aquesta acabarà per ser-ho, perquè el mestre haurà modificat la seva conducta per a que les expectatives és compleixin. O sease, que si jo poso moltes expectatives en que ma mare, mun pare o/i man germana (és que si no els nombro a tots n’hi ha que s’enfaden!!) me comprin un cotxe per Nadal això acabarà complint-se, perquè no us penseu que jo d’expectatives ja en tinc i força!!!!!!!!!!!!!

Avís: Ahir va començar l’operació vulluncotxecomlodelpapaperòdecolorblaupernadal, i penso bombardejar a tota la meva família des d’ara fins que definitivament estiguin tan cansats de mi que em comprin elcotxecomlodelpapaperòdecolorblaupernadal! O sigui que xiquets us en vé una de grossa...

DIFERÈNCIES ENTRE EL 2007 I EL QUE ESPERO DEL 2008

2007-12-17T23:30:00.000+01:00

Ara que ja s’acaba l’any en comptes de fer un balanç del que ha estat l’any 2007 (la veritat ho he intentat però m’he deprimit) el que vull fer és comparar el 2007 amb el que jo espero que sigui el 2008. No és una carta de propòsits, ja que tinc per norma no fer-ho per que mai els compleixo, si no el que vull que passi i sé que passarà durant 2008.

-El 2007 va començar malament, les meves expectatives per l’any 2007 es varen trencar un matí d’octubre, al saber que no podia continuar la meva carrera. Per al 2008 vull no preocupar-me per coses insignificants, ja que només fan que entristir-me i al cap i a la fi ja ha passat un any i el problema ja no existeix.

- El 2007 també va comportar recordar mals moments. Per al 2008 no vull recordar res i si ho recordo, explicar-ho immediatament.

- Durant el 2007 només he sortit un cop del país (sense comptar Andorra) i ha estat per una sola nit (a França, però massa a prop de la frontera). Per al 2008 vull viatjar molt!!!!

- El 2007 només he estat productiva un mes i mig (si, si xiquets que la mama paga!!!). Per al 2008 vull ser productiva almenys 6 mesos (que si no la mama tancarà l’aixeta!!!!)

- El 2008 vull acabar la meva carrera (per trons) i ho vull fer amb el cap ben alt per haver-ho aconseguit!!! La carrera que no vaig acabar el 2007 (que era quan tocava)

- I per finalitzar el 2008 vull que algú em regali un cotxe, el cotxe que ma mare no m’ha comprat el 2007.

Nota per la mama: Si el cotxe me’l dones durant el 2007 no passa res!!! Per cert, si pot ser com lo del papa I de color blau...

LA MARATÓ DE TV3

2007-12-17T16:18:00.000+01:00

Flix mai ha estat un poble on la gent participi molt en les activitats, no cal que ens enganyem, però any rere any, se’n organitza una on tothom hi participa i de quina manera!! Aquest acte és la Marató de TV3.
Portem 2 anys consecutius que l’Ajuntament de Flix uneix a totes les entitats del poble, per a recaptar diners per aquest acte solidari.
És fan tot tipus d’activitats i per a tothom, des de cuina casolana, d’aquí i d’allà, fins a un karaoke, passant per activitats esportives i lúdiques de tota mena. L’esforç que es fa des de totes les entitats, com també des dels habitants del poble per a què la suma de diners sigui lo més quantiosa possible és molt gran, tothom hi posa una mica del seu temps per aconseguir una gran fita. És un dia en que la gen surt al carrer, i diries que no és el mateix poble que caps de setmana endarrere semblava mort.

Aquest any la Marató a Flix ha aconseguit una suma de 6.600 euros aproximadament. A més a més a la web de la Marató hi havia la novetat de que és podien enviar vídeos de les activitats organitzades i ells els penjaven a la plana web.

La sorpresa apareix quan, tot enviant el vídeo el diumenge aquest no ha aparegut fins avui a les 3 de la tarda. Avui un dia que ja ningú mira aquesta pàgina. A més a més tot i recaptar una gran suma de diners sembla que no és prou important com per a què aparegui per la televisió, tot hi haver-ho notificat diumenge de bon matí. A tot això hi podríem sumar la mala gestió que ha tingut aquest any la Marató amb problemes diversos a la nostra població.

Jo no demano que TV3 faci un especial perquè a Flix s’hagin recollit tants diners, però demano que com a mínim ho publiquin com si que ho van fer amb poblacions com Ascó on s’hi van recaptar molts menys diners. Entenc que és un acte solidari que ningú no ha de donar-te les gràcies per fer-ho, però, que costa quedar bé amb persones que dediquen tants esforços??

PD: Àngels ho sento però és que sorties tan ben enfocada que no ho vaig poder resistir!!

BON NADAL A TOTHOM!!!!!!!!!!!!!!!!

2007-12-14T13:43:00.000+01:00

CLIQUEU L'ENLLAÇ

http://www.elfyourself.com/?id=1383302021

Mem

2007-11-24T16:01:00.000+01:00

1. Quant temps portes com a blocaire?
Des del juny d'aquest any (encara sóc una novata)

2. Com vas saber de l’existència dels blocs?
Un dia ho vaig sentir per la radio que en parlaven, i vaig pensar que era una xorrada... Al cap d'un temps ma mare va començar a fer blocs com una loca i a dir-me que si no tenia bloc no era persona; resultat: a casa meva l’únic que falta per tenir bloc és la gossa i no descarto que algun dia mos sorprengo davant de l’ordinador.

3. Digues 5 blocs que segueixis diàriament.
Normalment segueixo el Manicomi, L'Imaginari, Les fatetes (que estan de vacances...) el bloc de Pere i el Pont de mar blava

4. Ets lector anònim d'algun bloc?
Si molts cop per no posar-me a fer feina me passejo d'un bloc a l'altre, acabes per conèixer blocs molt interessants!!

5. Alguns autors que et generin especial simpatia.
Sobretot me genera molta gràcia el Manicomi, i quan vull alguna cosa més intel·lectual sempre vaig al Lluís Soler o al bloc de l'Àngels...

6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?
Pos segur que amb Laiaipunto, amb Laiacherry, amb Xepot, amb, Cases i amb Cristina (són amb el que normalment vaig de festa...) però no em faria res anar amb l'Imaginari, amb les fatetes, o amb qualsevol altre!!!

7. Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual.
Per passar una nit de bogeria sexual no cal tenir un bloc, que despues tot se sap!!!

8. T'has enamorat mai d'algun blocaire?
Estic bojament enamorada d'un que va intentar fer un bloc però que com que no té temps no el pot actualitzar...

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?
Pues per portar la contraria diré que si. Xiquets qui fa el que pot no està obligat a més!!!

10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest mem.
Laiacherry, Laiaipunto, Les fatetes (a veure si així actualitzen!!) i a Ramir que també porta molt temps sense actualitzar (Ramir volem que tornis als orígens!!!!) i Un pont de mar blava.

hola a tots!!!!!

2007-11-21T19:24:00.000+01:00

hola som Roser i Jenni. avui em vingut a la bilbioteca de Tortosa a busca informasio i us boliem saludar!!!!!!!!!!!!!!!
Mos em fet lo carnet ara som sosies estem xalant molt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
besitos pera tots

Roser i Jenni

El Pla d’Igualtat del Municipi de Flix, escollit com a millor bona pràctica per la Universitat Rovira i Virgili dins el projecte Equal IgualdaderAjunt

2007-11-20T21:03:00.000+01:00

La regidora de les Dones de l’Ajuntament de Flix, Neus Guiu (ERC), assistirà com a ponent al Congrés Acció 3 que es realitzarà els propers 21 i 22 de novembre a Castelló. Durant la ponència, Guiu presentarà la metodologia a treballar per tal de redactar el Pla d’Igualtat de Flix, els objectius plantejats, i les conclusions del treball. El projecte Equal Igualdader és un projecte pluriregional, adscrit a la iniciativa comunitària Equal cofinançada pel Fons Social Europeu, i destinada a reduir els desequilibris entre homes i dones i donar suport a l’eliminació de la segregació en el treball. La Universitat Rovira i Virgili forma part de les entitats promotores del projecte, representades per la Universitat Jaume I de Castelló, i ha escollit la metodologia de treball del Pla d’Igualtat de Flix per a representar la xarxa de Catalunya al Congrés.

(Extret de la pàgina oficial de L'Ajuntament de Flix)

Ja era hora que a Flix se mos fes una miqueta de cas a les dones.

2007-11-10T15:19:00.000+01:00

Els homes necessiten dones que no pensin; La dona que pensa sobrepassa l’home que no pensa, i l’home que no pensa és creu superior!

No estic a favor de la superioritat de la dona, però desprès de tants segles de dominació masculina crec que aquesta frase és molt bona per poder donar un toc d'advertència a aquests homes que es creuen superiors només pel fet de tenir alguna cosa que els penja entre les cames!!

2007-11-04T23:24:00.000+01:00

El meu iaio mai va ser una persona amb la que jo tingués molta relació, com si que ho havia estat l’avi per part de pare, però si que era una persona amb la qual des de la seva serietat sempre tenia alguna paraula a la boca per fer-te riure. Era tot un personatge. Una persona seriosa com la que més, que durant tota la seva vida va posar fils elèctrics a tot el poble de Flix, per mòdics preus que moltes vegades eren inexistents.
Desprès al jubilar-se es va dedicar gairebé exclusivament a treballar la terra. Tenia l’hort més net i polit de Flix, i a casa seva tothom hi podia anar a buscar patates i tomates i tot el que calgués, per què, això si que ho tenia el meu iaio era la persona més generosa que he conegut mai.

Era una persona molt culta, però l’esclat de la guerra i la pobresa de viure en un poble van fer que mai pogués arribar a ser res més que un electricista (un dels millors això si!!) Sempre duia algun llibre sota el braç i passava les estones mortes (les poques que tenia...) llegint.

Com ja he dit abans jo no vaig tenir mai massa bona relació amb ell, no per què no el volgués, si no per què ell era així. Ell era una persona que feia les seves coses sense fer massa soroll, però tothom el coneixia!! A més a més jo només tenia 12 anys quan ell va morir, i no era molt conscient de què ell es podia morir i que tot allò que ell sabia també moriria amb ell.

M’agrada recordar-lo com la persona que als dinars de Nadal sempre ens sorprenia amb una cançó nova per cagar el tronc, o recordar-lo explicant els acudits més originals sota aquell rostre seriós que tenia. Però el que sempre li agrairé serà la devoció que tenia per a què als seus, no els faltes mai res.
Això és com un petit homenatge a ell, ara que ja fa 9 anys que no està entre nosaltres.

PARLAR PER PARLAR!

2007-10-27T13:23:00.000+02:00

Desprès de la bronca que em va caure ahir a la nit per part de dos desgenerats que diuen que fa temps que no actualitzo el bloc, avui (que tinc una mica de temps...) em disposo a actualitzar-lo:

Podria parlar de la noia que ha estat agredida als Ferrocarrils de la Generalitat, podria parlar de la "molt bé" (ironia) que estic a les meves fabuloses (ironia, ironia) pràctiques, o també podria parlar dels molts accidents de trànsit que hi han hagut últimament per aquestes contrades, però no xiquets de lo que vull parlar avui és dels llums de Nadal!! I tots direu,” pos vaia quina tonteria...” pos no!!
Avui som 27 d’octubre i Tortosa ja està preparada per a que arribi el Nadal!! A mi em sembla una aberració de diners i de consum energètic descomunal. Falta exactament 2 mesos per a que tots siguem feliços i ens mengem els torrons ens companyia de persones que durant la resta de l’any segurament no suportem, però això és igual, A Tortosa ja tenen els llums posats!

Encara han tingut una mica de consideració i no els han engegat. On si que els han engegat ha estat a un supermercat que hi ha a l’entrar a Tortosa (no vull dir noms per no fer publicitat gratuïta...) Però ens estem tornant bojos??? Que encara falten 2 mesos!!!!

L’altre dia mentre anava amb el cotxe vaig sentir que no sé quin barri de Barcelona aquest any no posarien llums de Nadal, ja que les associacions de veïns i l’ajuntament no sabien posat d’acord amb qui havia de pagar el consum de l’enllumenat nadalenc, i encara remataven la informació dient els milers de diners que l’ajuntament de Barcelona s’estalviaria si no posava aquests llums.
Però el que més ràbia em fa és que a mi m’estiguin contínuament dient que he d’apagar el llumet vermell que queda quan tanques la tele i que ells (ells i tots!!)siguin capaços de gastar-se els milions que es gastaran per celebrar unes festivitats que a la majoria de persones (com a mínim les que tenen una mica de seny) ni mos van ni mos venen!!
O sigui que me declaro en vaga i he decidit no apagar el llumet vermell de la tele fins que els ajuntaments no apaguin les llums de Nadal! Si uns poden gastar-se milions a mi ja no me vindrà d’un euro o dos!!!

DE VEGADES LA REALITAT SUPERA LA FICCIÓ!

2007-10-09T10:44:00.000+02:00

Surto de Flix a les 17:30 hores, tinc una sessió informativa a les 19 hores i he quedat en una companya de classe per explicar-nos com van les pràctiques, per la carretera que va cap a Maials em trobo un accident, penso –mira un altre camioner idiota que anava massa ràpid!!-. La carretera està plena de gallines (la carrega del camió) i el Mossos d’Esquadra no saben ben bé que han de fer amb els animals, fan cara de això no ho solucionarem... Arribo a Lleida sense massa complicacions, em trobo amb la meva amiga i la sessió inaugural de les pràctiques sembla que és força interessant.
A les 20:30 hores s’acaba la xarrada i decideixo marxar cap a casa... comença el viacrucis...

Surto de l’autopista en direcció cap a Flix i m’aturen els Mossos, em diuen que la carretera Maials-Flix està tallada i que he de passar per la Granadella- Bovera- Flix. Pels que no coneixeu la zona és una carretera de l’any de la Quica que només hi ha corbes i més corbes i hi passen justos, dos cotxes!!
Quan entro a la carretera de la Granadella me’n adono que els camions també els desvien per allà, o sigui que decideixo afluixar la velocitat no sigui que em trobi un camió de cara. Més o menys tot transcorre amb la poca normalitat que deu tenir haver de passar per la Granadella. Em trobo constantment camions i cotxes que pugen i que fan que hagi de aturar-me molt sovint. Per fi arribo a Bovera i penso: casi ja hi sóc!, a més a més com que el meu pare és professor d’autoescola sempre fèiem pràctiques per aquesta carretera i me la conec una mica més que la de la Granadella.
21:30 Arribo a la Ribera d’Ebre “Si ja sóc a casa”!! i de cop no Me...a!!! Hi ha tota una fila de cotxes (com 1 km) aturats en direcció cap a Flix, però que passa?? Això és surrealista!!!! Hi ha un altre accident a la carretera de Bovera, bé era d’esperar, si partim del fet dels munts de camions que passen per la carretera de Flix-Maials per què avui havien de decidir no passar per aquesta?? Els Mossos d’Esquadra no han pensat com era aquesta carretera i ala, que passin per allà on puguin!!! Encara em tingut sort que no hi ha morts!!!
22:25; aconsegueixo sortir de l’embut i quan arribo al poble em trobo que els Mossos d’Esquadra no tenint-ne prou en haver creat un accident i molts altres que s’han evitat per l’astúcia de la gent que coneixem la carretera, s’han posat a fer un control d’alcoholèmia!!!!! Ho juro: si me paren l’engego a pastar fang!!!!!!!!!
22:30; Final del trajecte: he tardat 2 hores per fer un trajecte de 35 minuts!!! Qui en té la culpa?? Els Mossos d’Esquadra?? Els camions que no saben conduir? La Generalitat per no invertir en infraestructures a la Ribera d’Ebre ni a les Garrigues?? No tinc ni idea de qui en té la culpa el que sé és que jo vaig estar 1 hora parada, que em van fer passar per una carretera que més aviat li podríem dir camí de carro, i que a sobre em volien fer un control d’alcoholèmia!!!! De vegades la realitat supera la ficció!!!

Actualització d'última hora: ara em diuen que a les 17:30 quan va passar una mestra que treballa a Flix el camió ja estava volcat!!!! O sigui que és van estar com 5 0 6 hores recollint gallines... m'imagino els Mossos... QUINA INCOMPETÈNCIA!!!!!

FREEBATASUNA

2007-10-08T16:47:00.000+02:00

Davant la detenció de prop de 20 representants de l’esquerra independentista basca, hem iniciat una campanya de denúncia.

Si estàs d’acord amb el manifest, uneix-t'hi.

Només has de penjar un post al teu blog, a la missatgeria instantània, correu electrònic, myspace, fotolog… amb la paraula freebatasuna.

Manifest:
Per una solució democràtica, sobren les paraules: freebatasuna

TV3 - Polònia - El rei d'Espanya crema les seves fotos

2007-10-07T12:03:00.001+02:00

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!!!!

Principis i necessitats

2007-10-02T10:16:00.000+02:00

El dia 3 d’octubre farà un any que va començar tot. Va començar un any de disgustos i males ratxes, suposo que ara ja ha acabat tot. Ara per ara em trobo que demà he de començar les pràctiques a un centre que no se si m’agradarà, que no sé si m’hi trobaré a gust i que a més a més no sé si seré capaç de fer-me responsable (tot i que indirectament) de l’educació d’un menor amb una història de vida força tràgica.

Necessito pensar que en la meva vida he treballat de moltes coses i molts (massa) cops he pensat que no seria capaç d’aguantar-ho i al final me’n he sortit. Necessito pensar que aquest cop serà igual i que sóc capaç de fer un PEI un PEC i lo que més vulgon!!!!!

Però en aquest moment estic força desanimada, tan amb el centre com amb la Universitat, i espero que en un setmana o dos tot estigui solucionat i pensi que aquest post és inútil, però ara per ara encara necessito convencem a mi mateixa de què si que sóc capaç de fer això i moltes altres coses!!! A mi mai m’han caigut els anells per haver de fer una feina, però ara parlo d’un problema de capacitats que no sé si realment tinc!!
Continuarem informant...

El meu tiet músic

2007-09-19T22:39:00.000+02:00

Un dia xarrant en lo meu tiet Ramir Guiu me va parlar d'un reggeton que havia fet sobre Flix, la veritat és que venint d'ell te pots esperar qualsevol cosa...jajaja
Però avui que l'he tornat a sentir he descidit fer-li una entrada al bloc en homenatge a ell i a totes les cançons que porta fetes en los molts anys que porta dedicant-se a la música, així és que això va per tu Ramir.
Ah! i entreu al link i escolteu el reggeton calent de Flix i el Hip Hop que no tenen desperdici !!!!!!

2007-09-17T22:59:00.000+02:00

Laia marxe

Hola estes són les fotos de la despedida de Laia que mos marxe!!!

Laia pensa que està serà la millor experiència de la teva vida, disfruta-la molt i recorda que naltres estarem aqui esperan-te per quan tornis!!!
Molts petons i a passar-ho bé!!!

Per les altres us podeu descarregar totes les fotos des del Pîcassa

SÈNECA 2

2007-09-13T11:12:00.001+02:00

Molt fa la casualitat en la nostra vida, perquè vivim per pura casualitat

Us paso el link d'un programa de Catalunya Radio que parla sobre les casualitats... jo el vaig sentir per pura casualitat...

EL CATALÀ I ELS SEUS PARLANTS

2007-09-12T11:52:00.000+02:00

Ahir a la nit per TV3 feien un reportatge sobre les associacions veïnals dels anys 60 i 70, jo m’ho estava mirant per què, la veritat no feien res més a la tele i no podia dormir, però bé, era interessant... Tot d’una començo a sentir parlar una dona que deia que havia vingut a Catalunya l’any 62 i que havia lluitat molt pel seu poble (Santa Coloma de Gramenet) a mi em va semblar molt bé que aquella senyora és donés aires de grandesa dient que gràcies a la seva lluita el barri havia aconseguit un semàfor en una cruïlla molt transitada, però el problema és que tot i haver lluitat tant pel seu barri no va passar d’aquí. Mai va lluitar per la terra que li va donar el menjar i la feina per viure. Ella no havia aprés a parlar en català, per què? Mai el va necessitar. I jo em pregunto és que a Santa Coloma de Gramenet no hi viu ningú que parli en català? No em puc creure que sigui així!! Poso aquest exemple però no és l’únic, gairebé tots els altres protagonistes, encara que explicaven les seves lluites en d’altres punts de la geografia catalana, tampoc parlaven en català!!

Desprès d’aquest “fabulós” reportatge, suposo que als de TV3 se’ls va il·luminar el fanal i es van dir per ells mateixos “Calla que avui és 11 de setembre, deixa’m posar aquell reportatge que tenim que parla sobre la llengua catalana i sobre els immigrants que si que parlen català!!!” Bé, encara la van liar més, ja que en aquest segon reportatge sortia un noi de Costa d’Ivori que feia uns 5 0 6 anys que vivia a Catalunya (més concretament a Moià) el noi parlava un català perfecte, i deia que el dia que va arribar a Catalunya en veure que aquí no es parlava en castellà si no que era el català la llengua més comuna va decidir aprendre’l i utilitzar-lo, tot i que hi havia moltes persones que pel simple fet de veure que era negre ja li parlaven en castellà. En aquest reportatge també hi sortia una dona que vivia a l’àrea metropolitana de Barcelona (ara no recordo ben bé on...) ella deia que era “una andaluza casi catalana” i se quedave tan ampla!! Que?? Catalana?????? I el català?? Resposta textual: “yo entiendo el catalán pero no lo hablo porque tengo miedo de decir alguna cosa que no es”!!! Ah redéu!!!!! Si jo me’n vaig a les Espanyes i parlo el meu castellano (que se’m nota d’una hora lluny que mai parlo en castellà) ells poden corregir-me i fins i tot mos fotrem una rialla... però ella no!! Porta més de 40 anys a Catalunya però encara no ha estat capaç de parlar correctament el català!!!! Ningú li demana que obtingui el nivell C de català (com una altra noia que tot i ser equatoriana si que el tenia) però si que li demano que em respecti a mi i la meva llengua!!!!

Només un apunt més, jo quan vaig a un bar (o a qualsevol altre lloc, sempre que estigui a Catalunya) no canvio mai de llengua, us asseguro que he estat més d’un quart d’hora per a que el cambrer de torn entengui que vull un got i no "un vaso"!!! No crec que sigui tan complicat!!!!!

ESPERO QUE PASEU TOTS UNA BONA DIADA!!!!!!

2007-09-10T18:09:00.000+02:00

Com que el nostre regidor de festes preten donar el Cant dels Segadors a tothom qui assisteixi a l'acte de demà per a que tothom la pugui cantar, jo poso aqui el nostre himne, per a qui no se'l sapigui...
La veritat penso que qui es vol saber els Segadors ja se'l sap i qui anirà demà a cantar-lo també!!!!!!
Qui pot dir que és català sense saber-se el cant dels Segadors?

Catalunya triomfant
tornarà a ser rica i plena,
endarrera aquesta gent,
tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç !
Bon cop de falç, defensors de la terra !
Bon cop de falç !

Ara és hora segadors,
ara és hora d'estar alerta,
per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.
Bon cop de falç !
Bon cop de falç, defensors de la terra !
Bon cop de falç !

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç !
Bon cop de falç, defensors de la terra !
Bon cop de falç !

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!

ELS BLOCS DE LA PRESÓ

2007-08-31T04:37:00.000+02:00

Avui mentre netejava el cotxe (cosa que no faig mai…) tenia la radio posada ICAT FM, en aquests anuncis que fan entre cançó i cançó he sentit que al Centre Penitenciari de Joves de Barcelona, han programat un curs de blocs per als joves interns. La veritat és que com sempre m’ha sortit la Educadora que porto a dintre (aquesta frase la dic massa vegades…) i he pensat que la idea de que una persona que té la llibertat privada com aquests joves és pugui expressar per mitjà d’un bloc i que tothom ho pugui llegir em sembla magnífic, a part de ser una manera educativa de poder donar recursos a aquestes persones.

Hi he entrat i sorprèn. N’hi ha uns 10, uns parlen sobre humor, uns altres parlen del que els passa, de com es senten… És una experiència molt gratificant, ja que per un moment pots sentir el mateix que senten ells.
De veritat si teniu un moment, envés de donar toms per blocs que ja coneixeu i que ara estan de vacances (la majoria) intenteu llegir aquest i ja em direu quina sensació teniu. (però poseu un comentari que aquest bloc té moltes entrades però ningú dóna la seva opinió!!!!)

El link està posat a la secció de blocs amics “Blocs de la presó”

Acció coordinada!!!

2007-08-29T20:54:00.000+02:00

Fa uns dies que està disponible al YouTube el video de Èric Bertran (el noi que va ser considerat terrorista per l'estat espanyol, per enviar correus electrònics a empreses per a que etiquetessin els productes en català)
Bé doncs ara és proposa que tothom posi als seus bloc una entrada dient que aquest video està disponible i així aconseguir que sigui un dels videos més vistos al YouTube, ja que aquest està subtitulat al anglés, i així la seva història pugui ser coneguda arreu del món!!!

Us deixo el link on podeu trobar tota la informació!!

Salut i República!!!!

ECLIPSI

2007-08-23T19:31:00.000+02:00

Aquest és l’últim llibre que he llegit, i la veritat és que pot arribar a sorprendre moltíssim.

És un llibre escrit en primera persona del singular i parlar del que li passa a una crítica literària, quan un accident de trànsit acaba amb una vida de diners, d’amics per necessitat, de sexes fortuïts amb autors que volen una bona crítica per la seva obra i amb l’amor de la seva vida.
És un llibre estrany que fa servir molt allò d’escriure sense pensar massa en lo que s’està escrivint, allò de deixar la ment en blanc i deixar que flueixin les paraules com sortides del no res, però a mi m’ha agradat molt.

Parla molt de les sensacions viscudes, i les narra amb una fluïdesa que et fa traslladar al lloc descrit com volant...

Potser m’hi he sentit una mica identificada, potser si, a qui no li ha passat que tenint-ho tot planificat i tot col·locat al seu lloc, alguna cosa ha fet que tot anés a pastar fang???
Suposo que el meu problema és la planificació i el fet de tenir-ho tot lligat, que em menjar les ganes de fer coses i això és realment el que li passa a la protagonista del llibre, desprès de tenir un accident, i de deixar tetraplegic el que és l’amor de la seva vida comença un procés d’autodestrucció, ja que pensa que sense ell la vida no té sentit. Així explica la seva història i el seu desgast sense deixar de veure “whisky barat i vi en bòtils”, com ella diu.

Camps, Esperança: "Eclipsi" Ed. Bromera, Col. L’Eclèctica, Alzina (2007) Premi Bancaixa de Narrativa VAE 2006

(Per cert, està a la biblioteca de Flix)

Lluís Maria Xirinacs

2007-08-21T19:48:00.000+02:00

Sé que ja fa dies de la seva mort, però avui que he trobat les últimes paraules d'aquesta gran persona compromesa amb la nostra lluita, voldría fer-li un gran homenatge, des d'aquest petit raco...
Aqui us deixo el que ell ens volia dir:

"En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"

Espero que les seves paraules ens faci obrir els ulls, per obrir una altra porta que es digui independència!!!!!!!!!

CRÒNICA D'UN CONCERT ANUNCIAT!!

2007-08-12T18:29:00.000+02:00

Sortim de Flix una mica més tard del que voldríem, Ester necessita escoltar Com anar al cel i tornar, i no para de fer fotos des de dintre del cotxe i man germana (la Neus, pels que no ho sabeu) canta les cançons, bueno diria que crida les cançons, s’estaran tornant boges??!!!

Arribem a Falset, mare de Déu quin munt de cua que hi ha per entrar, saps què? Ens colem que total no sé note…

Ja som dintre, i de cop i volta s’apaguen els llums de l’escenari, intuïm que el Joan Reig ja està assegut a la bateria, Això ja comença quina emoció!!
De cop i volta tot a fosques i sentim la veu del Gavaldà cantant Faig saber, quina cançó més perfecta per començar un concert!!!

Les cançons és segueixen unes a les altres, tan de l’últim disc com dels anteriors, de sobte una sorpresa el Gavaldà anuncia que Falset és converteix en una discoteca gegant i comença a sonar Pantalons curts i els genolls pelats en versió Disco!! Ole genial!!!!! M’emociono més que mai quan sento la cançó que dona nom a aquest bloc, me semble que mai l’havia cantat amb tanta devoció!!!!

No hi ha espentes i el concert segueix amb normalitat. Les emocions sorgeixen a cada cançó i Cristina no fa més que cridar cada cop que sent els primers acords, jo també!! La Laia va fent fotos mentre canta desesperada i Lorena...? Lorena crida, salta, balla... està totalment entregada al concert,

Un moment de record per Xirinacs que ens acaba de deixar, seguit d’un moment de rebuig cap a la casa reial, i de cop i volta Falset s’ha tornat boig!! Tothom sense samarreta!!. Això només ho poden aconseguir els Pets i el Jo vull ser Rei!!!!
Finalment sona Bon dia i la multitud és desespera, au va vinga que això ja s’acaba!!!!
Final del concert: valoració: 10 com sempre!!!!
Sou Genials!!!!

(Pròximament fotos...)

Sola a casa

2007-08-09T19:02:00.000+02:00

Sola a casa, tenint com a companya només la calor enganxosa que fa a Flix, mentre estenc la roba, em ve a la memòria una cançó, com deia en Gavaldà “una cançó oblidada”, i decideixo escoltar-la mentre plego la roba ja eixuta i una mica arrugada per què porta dos dies damunt de la taula com si fos invisible. Desprès d’aquesta el reproductor (de música) a l’atzar n’escull una altra i sona una magnifica cançó dels Pets, me recorda que dissabte aniré a Falset, i els tornaré a veure, però també em porta records, moments, sentiments viscuts...
Sempre me passe quan escolto una cançó penso en el moment en que estava passant quan la vaig sentir per primer cop. M’emociono amb aquesta última, i desprès l’ordinador decideix que avui vol que plori desconsoladament i sona “que no surti el sol” de Whiskyn's, aquí ja no puc més o ho tanco o ploraré com una magdalena!!!
Ja ho has aconseguit!! Estaràs content!!! Vespre dels Pets!!! Ara si que ho paro!!!

Un món dues classes d’immigrants

2007-08-01T17:10:00.000+02:00

Eren les 7 de la tarda, jo estava a la platja, i com que ja feia una hora que hi érem i ja no podíem més de tant de sol vam decidir anar a fer una cervesa al bar més proper. No cal que digui la pasta que ens van clavar per una cervesa i una coca- cola (un collo i part de l’altre!!). Mentre estàvem allí gaudint del nostre temps lliure, vaig estar observant la platja, i va sortir l'Educadora que porto dintre. Va aparèixer una dona Xinesa que oferia a uns giri (d’estos que tot ho paguen) posar-los crema, i suposo que ho acompanyava amb un massatge, per un mòdic preu, l’home que primer crec que no entenia res, li va fer treure tot el que portava a la bossa per veure que era i desprès li va dir que de massatge res de res...
Al segon glop de coca-cola va aparèixer un noi (molt jove) que ens va oferir gorres, ulleres de sol i qualsevol altre utensili que hi capigui un nom com Dolze Gavana, Niki o coses d’aquestes. Com sempre jo vaig dir que no volia res i és va asseure al nostre costat, va agafar una ampolla d'aigua que el propietari del xiringuito li guardava delicadament allà on més sol feia, a la teulada del mateix establiment, (no sigui que l'home li guardi a la nevera i desprès s’equivoqui i li vengui a un client aigua d'un negre!!!) Aquest noi és va posar a col•locar les gorres i les ulleres cuidadosament dintre d'una bossa atapeïda i trencada. ho guardava amb una delicadesa admirable, suposo que era molt conscient que si no ho feia així el dia següent no podria menjar... però em va sorprendre moltíssim. Veien aquest noi em va venir la reflexió per al bloc. En quina classe de món vivim que hi pot haver dos classes de persones? Em va fer sentir molt malament pensar que jo estava allà mig de vacances, ja que la meva feina em permet anar cada dia a la platja i ell es passaria els pròxims dos mesos (tirant llarg) malvenent una objectes del tot innecessaris. No m’agrada sentir pena per ningú, però en aquest moment en vaig sentir i molt.
El que més ràbia em fa és pensar que actualment hi ha dues classes d’immigrants els que venen aquí, per treballar (o jubilats) amb la butxaca plena i el que la tenen buida i s'han d'anar arrossegant per les nostres platges.

Sèneca

2007-07-24T09:34:00.000+02:00

Ahir mirant un documental del Canal 33 vaig sentir, per casualitat, la filosofia de Sèneca. La veritat la meva ignorància feia que pensar en Sèneca em relaciones amb les beques que és donen per anar a estudiar per l’estat espanyol. Però la filosofia de Sèneca em va despertar certa admiració i a l'hora un cert desconcert.
Segons Sèneca em d'estar preparats per al que pot vindre per evitar la frustració i la ràbia, però no només pels aconteixements bons que ens poden ocorre, si no més aviat pels dolents.
Ell, segons ho vaig entendre jo, entén la filosofia com una forma de viure, d'estar preparat per la vida per a que no et doni cops. Ell diu que si cada mati quan et despertes et dius a tu mateix; avui faré tard a la feina perquè l'home que porta el bus ja s'ha aixecat tard i a més a més la reunió que tinc a les 3 serà desastrosa ja estàs reparat per a poder afrontar aquests aconteixements dolents i la teva frustració davant d'ells serà molt menor, en el cas que succeeixin.

De vegades aquests documentals et fan pensar, suposo que per la pròpia experiència de vida, i et dius a tu mateixa potser si, que si ho hagués pensat abans tot allò no m’hauria passat. No és qüestió de pensar sempre en negatiu si no de saber reconèixer tot allò que et pot causar frustració i saber-ho evitar, en la mesura que bonament es pugui.

La veritat és que no estic massa convençuda d’haver-ho entès bé, o sigui que si algú ho entén d’una altra manera que m’ho faci saber.

Ja ho sé he de deixar de mirar la tele i començar a sortir una mica més amb els amics, però tranquils que avui s'acaba Ventdelplà i comença la meva vida social!!!!

Niu d'Activitats

2007-07-20T19:56:00.000+02:00

Niu d'activitats

Aixó és una petita prova per veure com se fiquen diferents fotos al bloc (ja vaig dir que era inexperta) bueno ja que estic us deixo un petit tast de la meva actual feina (una feinada per cert...)

2007-07-19T22:40:00.001+02:00

Avui volia ensenyar com és de bonic el meu poble. Així que us deixo una foto del riu i del castell per a que aneu fent boca...
Ni hi ha res més a dir...

La foto l'he fet jo...

Feines considerades d'homes

2007-07-17T20:36:00.000+02:00

Ahir a "l'Entre línies" van fer un reportatge sobre dones que treballaven en feines "tècnicament" d'homes. La veritat és que me va fer molta ràbia, per què crec que per aconseguir la igualtat entre homes i dones no haurien d'existir aquest tipus de reportatges.
Estic molt orgullosa de ser dona i crec que si em donessin a triar no em canviaria de sexe mai. Però si em donessin el sou d'un home per treballar com a mecànica o com el que sigui us asseguro que ho agafaria ràpid!!!!! El que no entenc és que quan una dona fa de fontanera hagi de ser notícia i que encara hi ha hagi homes (companys de treball) que siguin capaços de dir una frase com: " Jo accepto que treballi amb mi (la dona) però si la meva dona hagués de treballar a l'obra no la deixaria"!!!! Per la mort de Déu!!! Primera com que no la deixaries? i segona que ens passa a les dones a les mans que no em de ser capaces de ficar quatre tubs per a que passi l'aigua?????!!!!!
Estic força indignada!!!
Jo com a dona que sóc he estat ajudant al meu pare a construir casa meva i us asseguro que encara no sóc verda ni m'ha sortit res entre les cames!!!!!! Si no comencem a aprendre que homes i dones som tots iguals i que tots dos sexes tenim mans per poder treballar en la feina que sigui, com volem aconseguir la igualtat?? Si som les pròpies dones que ens neguem a treballar com a fontaneres, com a mecàniques o en qualsevol altra feina "considerada d'homes" com aconseguim la igualtat? Si no ens molestem quan un home diu segons quines consideracions de les dones, de l'estil: "les dones no poden treballar a l'obra perquè no tenen força"..., quin tipus d’igualtat volem??

Definitivament ells no ens ajudaran a aconseguir la nostra llibertat, em de ser nosaltres les que lluitem per nosaltres mateixes!!!!!

Com a punt final també volia dir que les dones que sortien en el reportatge són un clar exemple de què com a mínim alguna cosa si que canvia!

Els Serveis Socials

2007-07-12T20:50:00.000+02:00

Estic fent de monitora d'una mena de Casal d'Estiu, dic una mena per què jo no m'encarrego tot el dia dels nens si no que són diferents cursos i jo faig de coordinadora. Però hi ha un dia que un dels cursos l'organitzo jo i he d'estar dues hores "coneixent el meu poble" amb uns 22 nens, no em queixo d’això, si no que en vull parlar.

En aquest curs hi ha dos nens que estan tutelats per Serveis Social, o sigui que els seus pares (o directament l'Ajuntament) demanen una subvenció per a que els seus nens puguin realitzar les mateixes activitats que tots els altres nens del poble que tenen més recursos econòmics.

Actualment estic cursant "4rt" d'Educació Social, tot i que no he treballat mai en el meu àmbit, me pensava que les coses que actualment estic vivint no podien passar.

Com ja he dit abans tinc dos nens de serveis social, i és realment increïble com els seus pares poden arribar a passar d'ells com si no tinguessin cap mena de responsabilitat sobre ells.
Els nens no porten berenar, no tenen aigua, van bruts... i tota una llista inacabable de coses. El més gros de tot és que aquests nens potser són els millors del grup, són els que ho entenen tot a la primera, els que no els has de cridar mai l’atenció (o com a mínim menys que als altres)... És realment impressionant.

El que més em sorprèn és veure la cara d'aquests nens quan estan jugant i divertint-se i veure la cara que se'ls queda quan tornen cap a casa i saben que els vindran a buscar els seus pares.
Avui per exemple la mare d'un d'aquests nens quan em arribat no hi era (com ja és una costum en ella) i encara ha tingut la barra de sortir d'allà on era i anar directament cap al bar que hi ha just al davant!!! Nosaltres que erem allà i em vist com el seu fill la cridava i la mare gairebé passava d'ell, ens hem quedat estupefactes, però el nen res, és veu que ja hi deu estar acostumat. (diuen que les nenes dels orfenats Xinesos no ploren per què saben que ningú les consolarà...)

És denigrant com aquestes famílies utilitzen els diners públics per al seu propi benefici. Avui per avui vec que el sistema social en qual vivim no funciona, i realment em preocupa pensar que en menys d'un any estaré (si Déu vol, i si no vol també) treballant per aquest sistema que en les seves bases és molt bo però que en la pràctica deixa molt que desitjar...

Com és possible que l'Educador Social que teoria s'hauria de fer càrrec d'aquestes persones no tingui cap mena de poder sobre ells?? Com és possible que els propis usuaris d'aquest servei passin d'aquesta manera dels seus fills??? També vull dir que suposo que no es pot posar tothom al mateix sac i que hi ha persones que ho necessiten i que ho utilitzen amb seny, però com sempre d'aquestes n'hi ha ben poques...

Bon dia a tothom!!!!

2007-07-11T20:55:00.000+02:00

Hola!!!

Al final he caigut en el món dels blocs. Ara encara sóc una mica inexperta però tranquils que tinc una mama que és tota una professional i segur que m'ajuda!!!

Espero tindre'l una mica cuidadet...

Per cert no me direu que no estic guapa i que no és una bona foto per començar!!!!!